Pressionar revistes acadèmiques per evitar que publiquin investigadors amb l'argument que són independentistes, o que els financen administracions en mans de partits independentistes, és jugar brut. I el debat acadèmic hauria de partir del joc net. Les idees, recerques i conclusions s'han de rebatre amb arguments i dades, no intentant evitar que es difonguin. Ningú trobarà estrany que un politòleg espanyolista publiqui una recerca sobre l'independentisme encara que treballi en una universitat pública en mans d'una administració dirigida per partits unionistes. O que ho faci amb una recerca pagada per una institució que depengui del govern espanyol, evidentment, unionista. Doncs al revés tampoc hauria de ser estrany.
L'unionisme espanyol és una postura política, ideològica, com l'independentisme. Igual de legítima –quan no s'imposa amb autoritarisme o violència–, però de part, com qualsevol postura política. Que sigui la que defensa l'statu quo no vol dir que sigui més normal, ni que sigui neutral, ni que els seus partidaris es puguin declarar objectius pel sol fet de ser-ho. Un investigador unionista corre el mateix risc de ser esbiaixat que un d'independentista. I que qualsevol altre investigador: els humans no som màquines ni pissarres en blanc. Tenim idees, opinions, posicions i prejudicis. I encara sort, perquè és la ideologia la que fa avançar les societats, mitjançant el diàleg entre els que pensen diferent.
Els investigadors tenen opinions, però fan servir dades i metodologies per evitar els biaixos a l'hora de fer recerca. Un investigador honest no amaga què pensa, però argumenta com s'ho ha fet per arribar a les conclusions que publica de manera que qualsevol pugui buscar-hi punts dèbils, si n'hi ha, i rebatre-les. I aquest és el gran avenç de la ciència: és l'únic sistema de coneixement que avança posant-se a prova a si mateix, que per definició defuig el dogma i, per tant, permet el progrés humà. Intentar negar la possibilitat de rebatre idees diferents és voler frenar la ciència, impedir la recerca.
No té cap sentit jutjar o intentar desacreditar la feina d'un investigador per allò que creu i defensa com a individu, se l'ha de jutjar per allò que fa, per com ho fa. I el sistema de recerca té els mecanismes per fer-ho. Els articles científics, abans que es publiquin en revistes especialitzades, es revisen atentament en un procés que sovint és bastant llarg. Segur que tot aquest sistema és millorable, però segur, també, que no millorarà pressionant les publicacions per motius ideològics.
El debat entre l'independentisme i l'unionisme ha arribat a molts nivells de la societat, inclosa la recerca acadèmica. Això no és dolent, mentre la disputa es mantingui en l'àmbit de la discussió acadèmica, per acalorada que sigui. Les pressions i el joc brut només empobreixen el prestigi de les institucions implicades i, sobretot, dels que les exerceixen de manera esbiaixada.
