La FAES, el think tank més important de la dreta espanyola i presidit per José María Aznar, ha fet un comunicat coincidint amb el vintè aniversari dels atemptats de l'11-M en què defensa la gestió que va fer el govern en aquell moment i nega que es volgués mentir a la població. Afirma la FAES que al govern de llavors no "li constaven les evidències que se li retreu ocultar", i conclou que "mai s'han demostrat els retrets calumniosos dirigits contra aquell govern". Resulta insuportable que, 20 anys després, José María Aznar es negui a reconèixer la veritat i a demanar perdó a la població. Si la seva actuació aquells dies de març passarà a la història com una ignomínia democràtica, aquest comunicat redactat 20 anys després és una prova de la seva iniquitat i supèrbia.
Tot el comunicat de dalt a baix és una col·lecció de falsedats i manipulacions. Argumenta, per exemple, que Iñaki Gabilondo va dir en antena que havia sigut ETA. Però a veure: ¿des de quan el que digui un periodista en antena en els primers moments es pot comparar amb el que digui un president del govern que té a l'abast tots els recursos policials i d'intel·ligència d'un país? La insistència a dir que no hi havia cap prova que descartés ETA és un altre exemple clar de manipulació. El que cal preguntar-se és quines proves tenia el govern espanyol per atribuir l'atemptat a ETA de forma efectiva. I la realitat és que no en tenia cap. I, sense cap prova, Aznar es va dedicar durant tota la jornada de l'11-M a trucar a directors de mitjans de comunicació per assegurar que era ETA.
Es pot arribar a entendre que en una primera compareixença, la d'Ángel Acebes aquell mateix matí, es pugui cometre un error en l'atribució. El que no té sentit són les trucades d'Aznar i, sobretot, que quan la mateixa nit de l'11-M apareixen les primeres proves que apunten a la pista islamista, es mantingui la hipòtesi etarra al mateix nivell que l'altra. És aquí, a partir de la nit de l'11-M i els dies posteriors, quan es veu que hi ha una clara intenció dels portaveus governamentals d'enganyar la població, fins al punt que el mateix candidat popular a les eleccions, Mariano Rajoy, ho repeteix en una entrevista que es publica en la jornada de reflexió a El Mundo: "Tinc la convicció moral que ha estat ETA", era el titular.
Repassant les intervencions d'aquells dies crida l'atenció que Aznar no pronunciï mai la paraula ETA, com si volgués evitar que l'hemeroteca se li girés en contra més endavant. I per si hi hagués cap dubte, tres anys després, i quan ja s'havia celebrat el judici, Aznar va comparèixer al Congrés per sembrar dubtes sobre la sentència: "Els que van idear l'11-M no estan ni en deserts remots ni en muntanyes llunyanes", va dir, insistint que l'autoria intel·lectual dels atemptats havia de ser espanyola. Tan greu com haver mentit aquells dies és haver mantingut aquests dubtes de la teoria de la conspiració.
I què podem dir del tracte que el PP i els mitjans afins van dispensar a la presidenta de víctimes de l'11-M, Pilar Manjón?
En una democràcia normal, Aznar seria un polític desacreditat i expulsat de la vida pública. Però a Espanya, no.
