La compareixença d'aquest dilluns de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya que s'està fent al Congrés ha tornat a posar de manifest la baixesa moral dels membres d'aquell govern, que no només van utilitzar mecanismes de l'Estat per perseguir adversaris polítics sinó que es permeten, gairebé una dècada després, llançar acusacions infundades contra la classe política catalana en general i comportar-se amb una evident fatxenderia. "A Catalunya no es poden pagar els serveis públics, però hi ha polítics que no han de preocupar-se, perquè tenen comptes abundants, de milions d'euros, al país veí. A Andorra", ha dit Montoro en un primer moment. I quan la diputada d'ERC Pilar Vallugera l'ha posat contra les cordes perquè digués algun nom més enllà de Jordi Pujol, Montoro ha reculat i ha acabat rectificant.
Però evidentment, el missatge ja estava llançat, i coincideix perfectament amb el que era el principal objectiu de l'operació Catalunya: desacreditar davant l'opinió pública els polítics catalans que en aquell moment estaven al capdavant de les institucions i que defensaven celebrar un referèndum d'autodeterminació. De manera que, en realitat, amb la seva asseveració, Montoro no ha fet res més que confirmar el que tothom sospitava. De fet, ja mentre era ministre, Montoro va fer insinuacions des de la tribuna del Congrés sobre el fet que coneixia les dades fiscals de tots els presents, i se'l va acusar de filtrar expedients per motius polítics.
En un altre moment de la declaració, l'exministre ha volgut fer veure que no coneixia el fals informe de la UDEF que acusava Artur Mas i Xavier Trias de tenir diners a Suïssa, quan existeix un vídeo seu de l'any 2012 en què, sent ministre d'Hisenda, hi dona total credibilitat i commina els afectats a donar explicacions davant la ciutadania. Un tercer moment surrealista ha estat quan Montoro ha atribuït la necessitat del FLA a la gestió dels governs tripartits, quan la baixada d'ingressos va ser general a totes les comunitats autònomes per la crisi financera mundial, i l'endeutament de Catalunya és un tema endèmic per infrafinançament.
En resum, la compareixença de Montoro ha tornat a evidenciar la seva obsessió amb Catalunya i la concepció patrimonial del poder que té el PP, en el sentit que quan és al govern considera que pot fer servir tots els ressorts de l'Estat en benefici propi, encara que sigui il·legal. Per això resulta frustrant, però, que no hi hagi cap investigació judicial seriosa oberta sobre l'operació Catalunya i totes les seves ramificacions. I mentrestant la ciutadania catalana ha de suportar que personatges com Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, Alícia Sánchez-Camacho i ara Cristóbal Montoro es comportin amb total impunitat al Congrés i encara es permetin el luxe de renyar o menysprear els diputats que els interroguen.
Esperem que l'informe de conclusions de la comissió pugui servir de base per a una acció judicial que permeti aclarir d'una vegada per totes en què va consistir i quins van ser els actors d'una operació Catalunya que segur que va existir.
