Injustícia i indefensió en les instruccions eternes del Procés
Totes les causes judicials obertes arran dels fets de l'octubre del 2017 són plenes d'irregularitats i vulneració de drets, segons denuncien els advocats defensors, però n'hi ha una que aquesta setmana ha estat objecte de debat públic i que resulta especialment preocupant, i és l'eternització de les instruccions judicials, un fet que crea una indefensió absoluta en els investigats. La palma sens dubte se l'emporta la causa que s'investiga al jutjat número 13 de Barcelona, que es va iniciar el 2017, ja fa set anys. N'hi ha d'altres que porten quatre o cinc anys, i s'aparquen o es reactiven a voluntat del jutge, com passa en els casos de Tsunami Democràtic o el cas Volhov, coincidint amb la investidura de Pedro Sánchez i el debat sobre la llei d'amnistia.
Es fa difícil posar-se en la pell de persones que han viscut tots aquests anys amb l'espasa de Dàmocles de la justícia damunt del cap, sovint sense tenir informació exacta de les acusacions i veient com se'ls punxaven els telèfons i se'ls intervenien les comunicacions perquè se'ls considerava "una amenaça per a l'ordre constitucional", tal com es reflecteix en el sumari del cas Tsunami. Darrere d'aquesta manera d'actuar hi ha molt de patiment personal i una voluntat inequívoca de castigar un moviment polític que sempre ha estat escrupolosament democràtic. A més a més, hi ha causes obertes de les quals encara no se sap res, com ara la coneguda com a diligències 104/17, de manera que encara podríem tenir sorpreses en el futur.
Davant d'aquest panorama, l'amnistia no només es presenta com una oportunitat de posar el comptador a zero i portar el conflicte polític a la taula de negociació, sinó com una oportunitat per restaurar la justícia allà on ara només hi ha injustícia i vulneració de drets fonamentals. Totes aquestes causes que ara intenten relacionar l'independentisme amb el terrorisme, a més, xoquen amb el mateix contingut de la sentència del Suprem, en què s'afirmava que tot plegat va ser una operació política per forçar el govern a negociar i que, per tant, la integritat de l'Estat mai va estar en perill.
El PSOE sembla haver entès, i això és una novetat històrica, que Espanya té un problema greu amb els jutges, i que tots els excessos que s'han produït amb l'independentisme o amb Podem es poden ampliar a molts més sectors socials i polítics d'esquerres. Des d'aquest punt de vista, i al marge de la proposta concreta de limitar les instruccions, en algun moment caldrà abordar de forma seriosa aquesta qüestió, començant per la governança dels jutges, continuant per l'accés a la carrera judicial i acabant amb una descentralització de la justícia com la que proposaven els articles de l'Estatut que el TC va anul·lar i que, entra altres coses, preveien la creació d'un CGPJ català. Si es vol posar el fill a l'agulla, cal començar a treballar ara mateix.
