Una injecció d'autoestima per a Barcelona

BarcelonaDe vegades cal que vinguin de fora perquè et facin valorar el que tens. Aquest fenomen pot passar a escala individual però també col·lectiva, i aquesta és la sensació que estan vivint aquests dies molts barcelonins amb l'esdeveniment mundial en què s'ha convertit l'arrencada de la gira europea de Bruce Springsteen. Pocs concerts havien provocat tanta expectació i, sobretot, havien creat una atmosfera tan especial a la ciutat, que de sobte s'ha convertit en un focus d'atracció mundial. Veure l'expresident dels Estats Units Barack Obama i la seva esposa Michelle passejant per llocs emblemàtics de la capital catalana acompanyats del matrimoni Spielberg s'ha convertit en el millor espot possible per a una ciutat que els últims temps semblava haver caigut en una mena d'espiral melancòlica. Per això la màgia que s'hi respira aquests dies és tota una injecció d'autoestima que ha de servir per dissipar dubtes i veure les coses tal com són. Amb més alegria i menys pessimisme.

I com són les coses? Doncs Barcelona afronta els mateixos problemes que totes les grans ciutats del món, però ho fa sens dubte des d'una posició privilegiada, com bé saben els milions de visitants que venen cada any o els milers d'estudiants, científics, executius o treballadors que s'hi instal·len cada any. Resulta frustrant que els últims temps hagi cristal·litzat el discurs de la presumpta decadència de Barcelona, convenientment alimentat pels terminals mediàtics madrilenys, quan la capital catalana supera Madrid en la majoria de rànquings internacionals.

Així, per exemple, la prestigiosa consultora Resonance, que publica cada any un rànquing de les millors ciutats de tot el món per invertir i viure, situa Barcelona com la quarta d'Europa (només per darrere de Londres, París i Amsterdam) i la sisena del món. No és estrany, doncs, que des de la capital de l'Estat es vegi Barcelona com un competidor massa poderós al qual convé afeblir, i que a sobre és la gran carta de l'economia catalana per presentar-se davant del món.

És evident que hi ha reptes especialment importants, com el model econòmic i social, la mobilitat o la contaminació, que són fruit de l'aglomeració humana, i que hi ha coses que no s'han fet bé, sobretot en l'àmbit de les infraestructures de transport, però no és cert que Barcelona hagi perdut atractiu. Encara més, un dels principals reptes és com gestionar aquest atractiu potencial perquè no acabi expulsant els seus habitants i convertint la ciutat en una mena de parc temàtic només a l'abast dels més rics.

Precisament, la campanya electoral hauria de servir per tenir un debat seriós sobre el model de ciutat fugint dels estats d'ànim que s'intenten imposar des de fora o de les fílies i fòbies dels candidats. No negarem que, per exemple, la brutícia pot ser un problema, però el debat ha d'anar més enllà dels serveis puntuals i plantejar solucions i propostes a 15 o 20 anys vista en àmbits com l'habitatge, la mobilitat o l'economia verda. Perquè en cas contrari la decadència de Barcelona s'acabarà convertint en una profecia autocomplerta.