La informació de proximitat: servei bàsic
La nit del dimarts 29 d'octubre les xarxes anaven plenes de gent demanant ajuda o informant de coneguts o familiars desapareguts per la DANA i reclamant una atenció mediàtica que ajudés a difondre el seu missatge, ja que els grans mitjans estatals, que són els més vistos i seguits al País Valencià, en general i amb notables excepcions, com ara la SER i algun altre mitjà, hi passaven de puntetes. Qui sí que hi era des del primer moment era la televisió autonòmica, À Punt. A primera hora ja estava informant de la situació i fent seguiment de les inundacions a Utiel i Requena i, com bé s'ha recordat aquests dies amb un post que s'ha fet viral de l'entrevista amb la meteoròloga en cap de la cadena, Victoria Rosselló, al migdia des del canal autonòmic es va demanar a la gent directament que no sortís de casa perquè es preveia una riuada que seria grossa. El govern valencià, però, no mira À Punt. Si la manté, i a mínims, és gairebé per imperatiu estatutari, ja que no valora gaire la necessitat d'un ens informatiu autonòmic de proximitat que el seu soci de govern, Vox, reclamava tancar.
El cas, però, és que si a Canal 9, la televisió predecessora de l'actual À Punt, el PP va controlar fermament la línia informativa i va provocar el desprestigi de la cadena per la seva cobertura esbiaixada de l'accident del metro de València el 2006, en aquesta ocasió els professionals del canal autonòmic han mantingut el rigor informatiu i l'esperit crític i han donat veu als damnificats i a tota la gent que qüestionava la gestió del govern autonòmic. La feina ha tingut recompensa. Fins aquest mes de novembre, la cadena tenia només un 2,5% de quota de pantalla per una audiència mitjana de 15.000 espectadors; en aquests moments, després de la bona cobertura que ha fet de la DANA, ha arribat a tenir un 12% de quota de pantalla, amb una mitjana del 8,5%, cosa que la situa per davant de La Sexta i Cuatro i a poca distància de Telecinco.
Hi havia fam d'informació, i la població necessitada no la trobava en els grans mitjans estatals, que estaven centrats, com gairebé sempre, en les picabaralles del que passava a Madrid. De fet, fins l'endemà la majoria no es van adonar de l'abast de la tragèdia, i cal dir que alguns, com TVE, van reaccionar de forma exemplar. Aquell dia, però, només alguns –com l'ARA, que també té delegació a València i sempre té posada la mirada sobre el territori– van veure l'abast de la situació i s'hi han bolcat des de l'inici. Tanmateix, el problema de fons és que ni des del mateix govern valencià es confia en els seus propis mitjans. No és casual que la primera entrevista que ha concedit el president valencià, Carlos Mazón, no hagi estat al seu mitjà públic, sinó a la Cope, una emissora pròxima als postulats del seu partit. La gran majoria de valencians, és cert, s'informen sobretot per mitjans d'àmbit estatal, però, com s'ha demostrat, això fa que tinguin menys coneixement del que passa al seu voltant i, per tant, siguin més fàcilment manipulables. Tornant a l'inici: si pensem, per exemple, en l'escenari català, que un meteoròleg de TV3 enviés tothom a casa tindria una repercussió i un efecte sobre la població, i segurament sobre el govern si aquest no hagués pres ja les mesures, de conseqüències molt majors.