La influència del porno en la sexualitat dels joves: el problema
L’edat en què els infants comencen a accedir al porno ja ha baixat fins als 8 anys, segons l’organització Save the Children. Accedir-hi és facilíssim i, de fet, la pornografia ja s’ha convertit fa temps en el principal mitjà d’iniciació a la sexualitat dels nens i adolescents. Els sociòlegs i psicòlegs no es cansen d’advertir sobre el perill que això suposa, perquè en edats molt primerenques els nois, sobretot, però també cada cop més les noies, queden marcats per aquesta manera de viure la sexualitat i no distingeixen entre ficció i realitat. Creixen convençuts que això és el que toca i en les seves relacions imiten el que veuen al porno sense tenir en compte, especialment les noies, el que realment els agrada o els ve de gust.
D’aquesta manera, segons expliquen els experts que participen en el dossier sobre sexualitat i joves que trobareu avui, hi ha nois que no s’atreveixen a tenir relacions sense haver mirat abans molt de porno, i noies que en la seva primera relació sexual accepten la penetració anal perquè estan convençudes que això és el que s’ha de fer. En el porno, en la seva immensa majoria, l’home domina i fa el que vol amb el cos de la dona, i ella ha de ser submisa i acceptar tot el que li demanen. Si això és el que suposadament educa sexualment els joves, els resultats són catastròfics i en els casos més extrems porten a les violacions grupals o a l’augment de les agressions sexuals. Fins i tot en aquests casos les graven reproduint els enquadraments i les pràctiques que han vist en la pornografia.
Aquest fenomen va en paral·lel a un altre també relacionat amb les xarxes. És la pràctica cada cop més extensa del sèxting, és a dir, l’enviament de fotografies de nus o de vídeos sexuals del propi cos a les parelles o persones que agraden. Té a veure amb l’hiperconsum i l’autoreferencialitat que incentiven les xarxes i que van més enllà de la sexualitat. Però, com en altres àmbits, el perill és la facilitat amb què poden córrer aquestes imatges i la manera com tot plegat problematitza la visió del propi cos que tenen els joves.
Tot just ara es comença a veure l’impacte que està tenint internet i el fet que doni accés a continguts que durant anys, o segles, quedaven en l'àmbit restringit de la vida íntima dels adults. El que es veu i s’aprèn ara marcarà per sempre diverses generacions. Potser cal tornar a obrir el debat sobre com es pot controlar l’accés a segons quins continguts a internet, però mentrestant és important que les famílies incorporin també en la seva conversa el sexe d’una manera més explícita i clara del que ho han fet fins ara. Si no ho fan ells, ho faran els productors de pornografia situats a milers de quilòmetres de distància. L’escola fa el que pot, i possiblement s’ha de reforçar i millorar, però ho té difícil per competir amb internet.
