Els indults i el joc incendiari de la triple dreta

La defensa que el govern PSOE - Unides Podem fa dels indults ha despertat la pulsió anticatalanista sempre latent en la dreta espanyola, ara, si es pot, encara més procliu pel pes de la ultradreta. Per part del PP, torna la recollida de firmes –emulant el que ja va fer Mariano Rajoy el 2006 per combatre l'Estatut–, i els mateixos populars, així com els Cs d'Inés Arrimadas, s'han vist arrossegats a la manifestació convocada a Madrid per al diumenge 13 de juny, a la plaça de Colón, per una plataforma cívica amb Rosa Díez, Fernando Savater i María San Gil al capdavant. Naturalment, Vox s'havia apuntat amb entusiasme a la cita des del primer moment, de manera que també torna la simbòlica foto de Colón del febrer del 2019, quan Casado ja va compartir cartell amb Abascal i Rivera. Si Casado d'entrada volia acotar la resposta als indults a l'àmbit institucional, al final el partit majoritari de la dreta avalarà la mobilització al carrer. La crispació està servida. Posar en un mateix sac el president Pedro Sánchez i l'independentisme és caça major per a aquesta dreta incendiària, incapaç d'acceptar la plurinacionalitat de l'Estat. És el doble frontisme de sempre per salvar Espanya del perill roig i del perill catalanista, un clàssic de la història contemporània que retorna a la més mínima oportunitat. A més, el PP pot comptar, com ja s'està veient, amb la complicitat de l'ànima més jacobina i nacionalista del PSOE.

En aquest cas contret l'oportunitat és no afluixar ni un bri la repressió contra l'independentisme. Més en concret encara, es tracta de no donar cap mena de treva, cap mesura de gràcia als presos polítics. D'aquesta manera s'evita el més mínim gest que pugui permetre un inici de distensió i, per tant, de diàleg per reconduir el plet català en termes polítics. Amb tribunals ultraconservadors com el Suprem, la judicialització resulta un toc segur. La triple dreta, doncs, es manté en la línia dura d'una alta judicatura que, seguint la visió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mostra una persistent voluntat de "revenja i venjança" cap a l'independentisme, i que ho fa amb un argument central de caràcter inquisitorial: si no hi ha penediment ideològic, no hi ha cap concessió possible.

Amb un posicionament així, la dreta espanyolista se segueix allunyant de la realitat catalana, on la seva presència cada cop és més testimonial i on no només l'independentisme és majoritari al Parlament, sinó que el suport als indults se situa, segons les últimes enquestes, per sobre del 60% de la població. Amb aquest boicot als indults, la distància emocional i política entre Catalunya i Espanya no fa sinó créixer. I alhora s'allunya qualsevol possibilitat, per difícil que sigui, de reconducció política. De manera que, de nou a remolc del sobiranisme, venen temps de turbulències en la política espanyola: la incògnita serà veure com aguanta Pedro Sánchez la pressió al carrer i mediàtica, i fins on està disposat a arribar en termes de distensió cap a l'independentisme per mantenir-se políticament viu al Congrés.