La indiscutible aportació econòmica de la immigració
El pas de la Catalunya dels 6 milions a la Catalunya dels 8 milions ha estat fruit de l'aportació poblacional de la immigració, especialment rellevant al segle XXI. De fet, a finals del XX tot just s'havien superat els 6,1 milions d'habitants. La taxa de natalitat es manté de fa temps entre les més baixes del planeta, i només l'arribada de persones de fora ha permès el guany. Sí, un guany clar en termes econòmics: així ho corrobora la Memòria econòmica de Catalunya del 2023, elaborada pel Consell General de Cambres de Catalunya i presentada aquest dijous. Malgrat la crisi financera mundial i malgrat la crisi de la covid i de la guerra d'Ucraïna, l'economia catalana se n'ha sortit i ha seguit demandant mà d'obra, que molt majoritàriament ha estat coberta per estrangers de procedències molt diverses. Si al primer terç del segle XX i als anys 60 de la mateixa centúria la immigració peninsular va permetre el doble salt poblacional i econòmic, ara ha estat una immigració global la que ha estat impulsant l'economia, amb un dinamisme especial després del coronavirus: des d'aleshores Catalunya ha crescut amb més força que el conjunt de l'Estat, i encara més que la mitjana de la zona euro.
La societat catalana ha atret nova població perquè la necessitava per seguir progressant. A part que això desmenteix el suposat declivi a remolc de la inestabilitat política post-Procés, també hauria de servir per trencar els discursos antiimmigració de l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana, fonamentats en prejudicis i falsedats. Naturalment, la incorporació en pocs anys de contingents nombrosos i diversos mai és senzilla, i menys sense disposar d'un autogovern amb competències pròpies d'immigració i havent de patir un infrafinançament endèmic que no ha permès augmentar les prestacions de serveis bàsics (sanitat, educació, transport, habitatge) per atendre de manera adequada l'increment poblacional. També s'ha notat la complexitat de la diversitat cultural i religiosa, i la baixada de l'ús social del català. Però així com és absurd no assenyalar aquestes dificultats, amb la consegüent necessitat d'incrementar els serveis públics per fer viable una millor incorporació i la reparació de l'avariat ascensor social, també és absurd donar ales a la xenofòbia, no només per consideracions humanes, sinó també per interès i responsabilitat econòmica.
Catalunya, en efecte, necessita mà d'obra en molts sectors que la població autòctona no pot cobrir. En els últims dos anys, la població ha viscut un augment de 255.000 persones, fins a arribar als 8 milions. S'ha creat molta ocupació i Catalunya ha tornat a assumir el paper de motor econòmic a l'Estat i a Europa (fins i tot s'ha assolit un superàvit comercial amb la UE). De fet, l’ocupació ha arribat al màxim històric de 3,8 milions el 2023, amb un augment de 141.000 persones, el 52% de les quals en el comerç, el transport i l’hostaleria, sector amb una proporció elevada d'estrangers. Altres serveis com la cura de les persones grans o els serveis de la llar també serien inviables sense immigració. És important tenir molt present aquesta realitat econòmica i social.
