La increïble classe mitjana minvant
La crisi de la bombolla immobiliària i la de la covid han fet forat. La guerra, els corrents migratoris i el canvi climàtic també han impactat en un entorn econòmic inestable. Però aquests factors no expliquen per si sols l'afebliment de la classe mitjana, que ve de més lluny i té a veure amb el lent però sostingut retrocés de l'estat del benestar keynesià de la postguerra europea, que ha anat perdent pes, i amb ell l'ascensor social que havia engreixat la classe mitjana. Als EUA, el 1971 un 60% de la població en formava part, mentre que el 2021 s'havia reduït al 50%. La clau d'aquest aprimament és l'estancament dels salaris i la reducció del poder adquisitiu, en contrast amb el rendiment del capital, que ha crescut. Ha guanyat pes el capital i n'ha perdut el treball. També als EUA, entre 1979 i 2022 la productivitat va créixer un 64,7%, mentre que els sous només van augmentar un 14,8%. En canvi, del 1947 al 1978 havien crescut al mateix ritme. Ha augmentat la distància entre rics i pobres, i s'ha aprimat el grup del mig. També s'ha reduït la pressió impositiva a les rendes altes, però no la dels assalariats, que són el gruix de la classe mitjana. Ja han aparegut alguns superrics que demanen pagar més impostos davant el perill de fractura social.
A Catalunya i Espanya, l'esclat de la classe mitjana va arribar amb un cert retard a causa de la Guerra Civil i la dura postguerra autàrquica. El desarrollismo franquista, impulsat pels tecnòcrates de l'Opus i per l'acord amb els EUA, va portar l'habitatge de propietat i el cotxe, emblemes de la nova classe mitjana. Però avui els fills i nets dels que van progressar als anys 60, 70 i 80 del segle passat veuen com les seves aspiracions s'han reduït. Alguns afronten el perill de desclassament. Sous baixos, feines insegures i dificultat d'accés a l'habitatge conformen els tres peus de fang del seu horitzó. Per a molts, també es fa difícil accedir a un nivell alt de formació que implica màsters universitaris. La classe mitjana fa dècades que està en declivi. Ha perdut confiança en el futur i, en especial, en la capacitat de les institucions per protegir-la dins d'un marc que garantia tant l'equitat social com la mobilitat econòmica.
El declivi de la classe mitjana està trencant la cohesió social i posant en joc l'estabilitat política a l'Occident democràtic. Amb diferències entre països, en general, però, l'auge de l'extrema dreta populista juga amb aquesta por al desclassament. L'ideal d'una classe mitjana educada, responsable, econòmicament i socialment activa, compromesa amb l'entorn, usuària i exigent amb els serveis socials i amb el món polític, està realment en crisi. Avui, la mobilitat social és més cap avall que cap amunt. Només els que tenen la xarxa d'un patrimoni familiar (sobretot immobiliari) semblen estar a recer. Recuperar el pols de la classe mitjana hauria de ser un objectiu democràtic de primer ordre.