La incòmoda realitat de la Catalunya marginal
Una de les missions del periodisme és retratar totes les realitats socials, especialment les que són més incòmodes perquè qüestionen el relat oficial. I la realitat és que a Catalunya, com a la gran majoria de països occidentals, hi conviuen realitats ben diverses: des de la Barcelona dels expats, estrangers amb feines ben remunerades que s'hi han instal·lat per aprofitar-ne la qualitat de vida, fins a barris marginals com el de Sant Roc a Badalona, on, per molt que passin els anys i per moltes promeses fetes des de les administracions, la pobresa, l'absentisme escolar i la falta de perspectives són el pa de cada dia. La periodista Mònica Bernabé s'hi ha passejat durant dies i ha parlat amb els seus habitants, acompanyada del fotògraf Pau de la Calle, per mostrar una realitat que ens interpel·la, sobretot quan parlem dels menors que hi viuen.
Admetent la complexitat de la problemàtica, resulta especialment indignant la sensació que es té amb el reportatge que néixer en aquest barri és una mena de condemna que t'acompanyarà tota la vida i que el futur de la majoria dels seus habitants ja està escrit quan neixen. Els habitatges precaris i en mal estat, la brutícia, la falta de feina estructural, les drogues... tot plegat dibuixa un escenari del qual resulta impossible fugir. Anys i anys de programes socials no han aconseguit canviar la realitat. Sigui perquè han resultat insuficients o, com denuncien els treballadors socials, perquè són com pegats que es posen per salvar situacions puntuals, però sense una perspectiva integral ni a llarg termini.
El resultat és que l'absentisme escolar hi continua sent elevadíssim i els joves i adolescents es crien en un ambient on la falta d'expectatives és la normalitat. A més, ara s'hi sumen problemes nous com la hipersexualització i les xarxes socials, que si bé són un problema global de la infància i l'adolescència, en aquest barri hi ha menys eines per gestionar-los, tal com expliquen alguns professors. Els serveis socials estan tan desbordats, que en alguns casos l'única solució que donen a les persones que hi acudeixen és que vagin a viure a llocs on puguin llogar un pis per 300 euros, com ara Tortosa. Centrifugar la pobresa a la perifèria del país mai pot ser una solució.
La poca col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament de Badalona també és un factor que afecta la falta d'aquesta perspectiva global. Si alguna cosa queda clara després de llegir el reportatge és que Sant Roc necessita un pla específic integral, que inclogui tots els problemes: l'urbanisme, els serveis socials, l'accés a habitatge, la inserció laboral, la seguretat ciutadana, l'educació, la convivència interètnica... De res serveix treballar en un aspecte si se'n descuida un altre. Com a societat, tenim el deure de garantir la igualtat d'oportunitats, i això significa invertir allà on més cal. Però invertir-hi bé, amb intel·ligència i amb un pla pensat a uns quants anys vista. Perquè quan passi aquest temps ja no es puguin fer reportatges com el que publiquem avui.
