No hi ha dubte que les paraules inicials del jihadista condemnat pel 17-A Mohamed Houli en la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés, acusant directament el CNI de conèixer les intencions de l'imam de Ripoll, suposen un terratrèmol polític. Les seves paraules exactes han estat: "El CNI tenia coneixement de les intencions de l'imam i van permetre que vingués i ens mengés el cap. Ho dic ara i no abans per temor a represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no tinc res a perdre". Un terrorista té la credibilitat que té, i de les paraules de Houli es desprèn una certa intenció autoexculpatòria quan acusa Abdelbaki es-Satty d'haver "menjat el cap" als nois de la cèl·lula, i també és cert que no compta amb cap prova documental, però tot i així el seu testimoni resulta impactant perquè és algú totalment aliè a la batussa política que des de l'inici ha rodejat aquest cas.
El PP hi ha reaccionat amb indignació i ha abandonat la sala de la comissió, en una demostració més que no té cap mena d'interès per esclarir els fets. A l'altre extrem, l'expresident Carles Puigdemont i gent de l'entorn de Junts han vist en les paraules de Houli la confirmació de la teoria de la conspiració sobre el 17-A, que defensa que l'Estat va propiciar els atemptats per fer descarrilar el Procés independentista. Sigui com sigui, el que sabem segur fins ara és que el CNI no va ser prou diligent perquè no va ser capaç d'identificar Es-Satty, al qual va intentar reclutar. Al final, però, ho va descartar perquè no el va considerar una font fiable, però també va ser incapaç de veure el fanàtic jihadista prou hàbil per captar joves i convertir-los en terroristes que va ser després. Només aquest fet per si sol ja justificaria una investigació interna per esclarir què va fallar i una assumpció de responsabilitats per part dels comandaments del CNI d'aquell temps. Va ser un error molt greu pel qual ningú encara ha demanat disculpes ni ha assumit cap responsabilitat.
Les paraules de Houli afegeixen més llenya al foc i fan més imprescindible que mai resoldre totes les incògnites que, set anys després, encara cuegen sobre els atemptats. Aquesta investigació hauria de fer-se al marge de tot el soroll polític, i en el marc d'una reforma interna del CNI i la llei que regeix els serveis secrets, ja que amb casos com l'espionatge a dirigents independentistes demostren que en algun moment s'han fet servir per perseguir la dissidència i no tant per protegir la integritat de tots els ciutadans espanyols.
La societat catalana, i sobretot els familiars de les víctimes, no es pot permetre que totes aquestes ombres de dubte segueixin omplint pàgines de diari i minuts als telenotícies. Per respecte a ells s'ha de posar fi a tot això i arribar fins al final. Potser la comissió d'investigació del Congrés és només un primer pas en aquesta direcció, però caldria fer-ne més un cop es tanqui i es facin públiques les seves conclusions.
