La incògnita de si l’escalfament global es pot aturar als tribunals
Aquesta setmana els activistes pel clima estan pendents d’un tribunal de París que ha de decidir si obliga o no Emmanuel Macron a fer retallades dràstiques en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El 2018, diverses ONG franceses –entre les quals hi ha Greenpeace França, Oxfam, la Fundació Nicolas Hulot i Notre Affair à Tous– van presentar una demanda conjunta contra el govern francès perquè consideraven que les seves polítiques climàtiques són insuficients per complir l'Acord de París per reduir l’escalfament global.
No és la primera demanda d’aquest tipus que han d’estudiar els tribunals. Algunes d’aquestes ONG n’han presentat una de similar contra Pedro Sánchez, i també n'hi ha d’altres interposades davant de tribunals del Brasil, Mèxic, Austràlia, el Canadà o Corea del Sud.
Tenen al seu favor una sentència del 2019 als Països Baixos, on el Tribunal Suprem va donar la raó a l’ONG Urgenda i va imposar al govern neerlandès una retallada del 25% de les emissions de CO2 el 2020. En canvi, una demanda sobre el mateix tema que s’havia presentat contra el govern federal dels EUA en l’era d’Obama no va ser tan aclaridora, ja que el tribunal allà va decidir, en una sentència que es pot recórrer, que malgrat la urgència de la crisi climàtica, no tenia potestat per dir-li al govern el que havia de fer.
Serà interessant veure què passa ara a París, perquè pot ser un precedent de cara a altres procediments en tribunals europeus o d’altres països. De la mateixa manera que la sentència holandesa va esperonar altres denúncies, el que decideixi el tribunal administratiu de París pot animar molts activistes a agafar aquesta via per pressionar governs.
Tenim, però, una experiència no gaire bona a Catalunya sobre el fet de deixar que siguin els tribunals de justícia els que decideixin les polítiques públiques. Per això, encara que en aquest cas hi pugui haver bastant consens sobre la necessitat d’impulsar i pressionar perquè es facin efectives polítiques més clares per evitar l’escalfament global, és dubtós que això es pugui o s’hagi de fer als tribunals de justícia. Les polítiques energètiques dels països depenen de molts factors i en principi formen part dels diferents idearis dels partits que configuren les majories de govern. Partits als quals han votat els ciutadans perquè apliquin les polítiques sobre els diversos àmbits.
Una cosa és que els tribunals puguin dirimir sobre aspectes concrets d’un litigi i una altra que es converteixin en els guardians ideològics de determinades polítiques. En alguns països, com Espanya mateix, hem vist clarament que el biaix ideològic dels jutges a vegades pesa més que el que decideixen les urnes o, fins i tot, que les decisions dels especialistes en sanitat, als quals no tenen cap problema per obviar posant fins i tot en perill la salut dels ciutadans. Per això, tot i que pot semblar una bona notícia que els tribunals obliguin els governs a aplicar polítiques ambientals més estrictes, cal vigilar molt si es continua deixant que la política la facin els jutges.
