La persecució de l'incivisme a Barcelona s'ha relaxat

BarcelonaLa ciutat de Barcelona ha reduït el nombre de multes per incompliments de l'ordenança de civisme en un 20% entre el 2016 i el 2017, i aquesta baixada encara serà més gran el 2018, d'un 22% si es mantenen les dades provisionals dels primers mesos. La raó, desafortunadament, no és que hagin disminuït el nombre d'infraccions, sinó que ho han fet el nombre de denúncies. De fet, la percepció de la ciutadania, especialment a Ciutat Vella i altres zones cèntriques de la ciutat, és que ha augmentat de manera considerable l'incivisme i, en alguns casos, també la inseguretat. Aquest fet ha provocat queixes dels veïns i la crítica i reprovació dels grups de l'oposició, que tenen clar que aquest és un dels punts febles de l'actual equip de govern en el qual miraran d'incidir durant la campanya electoral.

L'equip d'Ada Colau ha pagat la seva inexperiència en la gestió municipal en diversos aspectes, i el de la seguretat i el control dels carrers n'és un de clar. Una de les promeses del programa dels comuns era revocar l'ordenança de civisme, cosa que no han pogut fer per falta de suport dels altres grups, però en canvi sí que hi ha hagut una intencionada relaxació en la persecució d'algunes de les infraccions d'aquesta ordenança, des d'orinar i beure al carrer fins a la persecució de la venda ambulant. En aquest últim cas, tal com reconeix l'equip de govern, s'ha optat per prioritzar el decomís del material il·legal en lloc de multar els venedors, ja que com que molts d'ells són immigrants sense papers això podria perjudicar la seva possibilitat futura d'inserció laboral.

Cal recordar que la majoria dels membres de l'equip de govern, com la mateixa alcaldessa, provenien dels moviments alternatius i activistes i, per tant, sempre havien tingut davant les forces de l'ordre públic, a les quals sovint havien acusat d'extralimitar-se en les seves funcions. És possible que en alguns casos hagués estat així i és important que hagin volgut extremar el control estricte de les seves actuacions, però quan es tenen responsabilitats de govern cal tenir molt clar, com ja comencen a veure ara, que la policia municipal és un company de viatge imprescindible per assegurar el bon funcionament de la ciutat. Això vol dir donar-los confiança i, sobretot, dotar-los de mitjans humans i materials per fer bé la seva feina. Els sindicats de la Guàrdia Urbana es queixen que no han tingut premisses clares, que els falten efectius i que la no persecució policial de les infraccions dona una sensació d'impunitat i de permissivitat que agreuja la situació. És evident que no tot el que passa als carrers de Barcelona és culpa del govern municipal. Efectivament, amb un alerta antiterrorista de grau quatre i amb tensió continuada al carrer, part dels efectius de la Guàrdia Urbana no s'han pogut dedicar a perseguir l'incivisme. A més, tal com ha reclamat l'alcaldessa, falten més mossos a Barcelona per fer front a la delinqüència creixent en alguns barris –en molts casos atreta per l'èxit turístic de la ciutat–, i la lentitud i la falta de mitjans de la justícia tampoc ho posen fàcil. Barcelona necessita ajuda, i entre tots, però amb el govern municipal al capdavant, caldria revertir la situació.