Incendis a Catalunya: manca d’efectius i dècades d’abandonament
En quaranta dies s’han cremat a Catalunya més de 2.650 hectàrees de bosc i de cultius, el quart registre més alt dels últims 15 anys, una xifra preocupant que ha de posar en alerta les diferents administracions, sobretot després d’anys sense grans focs.
Que el país crema i continuarà cremant és una evidència, perquè té una superfície forestal que ocupa més del 60% del territori i perquè els boscos mediterranis –majoritaris a Catalunya– són de piròfits: hi abunden els pins, que tenen resines altament inflamables i un fruits, les pinyes i els pinyons, que poden sobreviure a temperatures elevadíssimes. Com deia l’ambientòleg Leo Bejarano aquest cap de setmana a l’ARA: “No tots els incendis han de ser un desastre, un foc també forma part del cicle de vida d’un ecosistema”.
Ara bé, tot i que els focs poden ser un benefici per a la biodiversitat, convé que les administracions vetllin perquè grans incendis com els que es van viure Catalunya als anys 90 –i que van tornar a la memòria amb el foc de la setmana passada a Santa Coloma de Queralt– no es tornin a repetir. Els experts alerten que hi ha zones de Catalunya que podrien patir un incendi com el de l’Anoia.
Els focs d’avui són conseqüència del canvi d’usos al territori i del canvi climàtic, i es poden veure agreujats per la manca d’efectius.
L’abandonament de cultius i conreus, a mitjans del segle passat, ha provocat que el bosc a Catalunya hagi crescut un 12% des dels anys 50. El bosc i el sotabosc han anat guanyant terreny i, per tant, s’ha anat acumulant combustible. Calen polítiques actives al territori amb pagesos i ramaders per gestionar el paisatge i poder trencar la continuïtat del bosc.
A més, l’efecte del canvi climàtic, amb pluges més irregulars i augment de la temperatura, fa que es donin les circumstàncies per al polvorí perfecte.
També s’hi ha d’afegir la manca d’efectius de bombers. El cos ha expulsat aquest estiu 200 bombers voluntaris per poca disponibilitat. L’any passat hi havia a Catalunya 1.643 bombers i aquest any són 1.464, tot i que encara podrien ser menys, perquè hi ha 64 expulsions pendents de notificar. Fa una dècada els bombers voluntaris, els que compaginen aquesta tasca amb la seva feina habitual, eren 2.489. Els cos fa fora aquests efectius –que tenen una equipació i una formació professional– perquè han estat menys de 876 hores anuals presents i disponibles, el mínim que se’ls exigeix i que es controla amb una aplicació mòbil.
Tot i que des del cos s’assegura que no s’ha perdut capacitat de resposta respecte a l’any passat, perquè només s’han expulsat els efectius que no estaven disponibles, el cert és que el model necessita una revisió i s’ha de garantir que hi ha els efectius necessaris a tot el territori per donar una resposta ràpida en cas de foc.
Finalment, evitar els incendis també és una responsabilitat compartida, i és que més de la meitat dels focs de Catalunya dels últims 15 anys han estat provocats o bé tenen al darrere una negligència humana.