La imprevisible reacció russa a les portes del primer any de guerra

A les portes del primer any de guerra, a l'hora de valorar quin és l'estat d'ànim i la situació russa, hi ha com a mínim una certesa i una incògnita clares. La certesa és que la victòria ràpida que volia Putin no només no s'ha produït, sinó que el teatre d'operacions militar ha suposat un gran desgast per a l'exèrcit rus i que Ucraïna ha obtingut un ampli suport occidental que l'ha reforçat militarment i diplomàticament. Sobre el camp de batalla, els diferents fronts estan estancats. Ucraïna resisteix, Rússia no avança. És a dir, Putin ha aconseguit tot el contrari del que pretenia, de manera que la guerra pot ser llarga i el país de Zelenski, tot i el seu dramàtic cost en vides humanes, compta amb la garantia d'una rereguarda cohesionada. En efecte, la UE i l'OTAN s'han cohesionat precisament per fer front a l'amenaça russa, que combaten subministrant armament a Kíiv –l'últim pas ha sigut l'enviament de tancs i ja es parla d'avions caça– i buscant l'aïllament econòmic de Moscou, amb alternatives energètiques al gas i el petroli russos. Rússia està debilitada i més aïllada.

Fins aquí el terreny de les certeses. Pel que fa a la incògnita, la més òbvia i que més preocupa a escala mundial és si la resposta russa davant el que fins ara es pot considerar una invasió fiasco pot arribar a derivar en l'ús d'armament nuclear. Aquest dimarts, el Servei d'Intel·ligència de Noruega afirmava en el seu informe anual que Rússia ha començat a desplegar vaixells amb míssils nuclears al mar Bàltic per primera vegada des dels últims 30 anys. "Els vaixells nuclears tàctics són una amenaça particularment greu en escenaris que impliquen els països de l'OTAN", avisa el document. Tot i que durant la Guerra Freda això era bastant corrent, és la primera vegada que la Federació Russa actual ho fa. De moment, el conflicte s'ha desenvolupat amb armes convencionals, però ningú no pot descartar que la impotència de Putin eventualment el porti a fer el pas nuclear, per molt suïcida que sigui. És una possibilitat que malauradament forma part de l'imaginable.

Però no és l'única preocupació que ara mateix hi ha sobre la taula. Fa dies que des de diferents instàncies, especialment ucraïneses, s'alerta sobre una imminent ofensiva russa que implicaria, entre altres possibilitats, una major implicació militar de Bielorússia a favor de Moscou. Alhora, en el flanc sud, la inestabilitat de Moldàvia és un altre punt estratègic. Perilla com a estat independent. El tancament de l'espai aeri de Moldàvia aquest dimarts durant més de tres hores ha disparat totes les alarmes a les cancelleries occidentals. "Raons de seguretat" han dut al govern d'aquesta exrepública soviètica de 2,5 milions d'habitants, fronterera amb el sud-oest d'Ucraïna, a procedir d'aquesta manera, l'endemà que la presidenta del país, Maia Sandu, denunciés una conxorxa de Moscou per enderrocar el seu govern, decididament proeuropeu. I finalment, la crida aquesta setmana del govern dels EUA a què tots els seus ciutadans establerts a Rússia marxin del país tampoc no augura res de bo. A les portes del primer any de guerra, no hi ha cap indici ni militar ni diplomàtic per a la seva fi.