La imprescindible rectificació del Parlament
No hi podia haver un altre desenllaç. La lògica reacció indignada de l'opinió pública arran de la denúncia d'aquest diari sobre les llicències per edat que permetien als treballadors de la cambra seguir cobrant el sou sense treballar durant uns quants anys abans de la jubilació, havia d'acabar, tant sí com no, amb l'anul·lació d'aquest privilegi abusiu dins la funció pública. L'intent de rebaixar-lo només a mitges, acordat fa tres setmanes i anunciat dilluns per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, suposava perpetuar una greu anomalia, un greuge comparatiu impossible de justificar en els temps de crisis econòmiques encadenades que vivim, marcats per la falta de feina i la precarietat laboral que afecta moltes persones. Que dins el sector públic (en el sector privat també pot ser discutible, però no estan en joc els diners fruit dels impostos que tots paguem) es mantinguessin unes situacions tan notòriament poc exemplars no era acceptable. No ho hauria d'haver sigut mai.
En tot cas, és evident que, un cop en marxa l'escàndol, la decisió inicial de pactar una rebaixa d'aplicació de les llicències per edat, que reduïa la seva afectació de 5 a 3 anys, era fruit d'un error de càlcul: no es va saber valorar l'abast del malestar ciutadà provocat per la notícia destapada per l'ARA. Al final, doncs, s'ha pres la decisió correcta i, per tant, cal felicitar-se per la rectificació de la mesa de la cambra, que suposa posar fi a aquesta pràctica, tot i que les vint-i-una persones que ja s'hi han anat acollint al llarg dels anys mantindran els drets adquirits. En el futur, però, ja no es podran donar nous casos. I tampoc se n'haurien de permetre en altres entorns: en aquest sentit, caldrà seguir investigant si situacions equiparables o semblants són habituals en altres institucions de les administracions a l'empara d'una manca de transparència que és un llast contra el qual també cal seguir lluitant.
La classe política i els mateixos funcionaris, amb els seus representants sindicals al capdavant, haurien de ser els primers interessats a acabar amb aquest tipus de realitats incomprensibles per al comú de la gent, que no té la feina assegurada, que viu amb sous modestos o que directament no en té, de feina. L'únic que provoquen privilegis com el que ara ha quedat al descobert al Parlament de Catalunya és la degradació de la percepció popular del servei públic, que projecta la imatge que hi ha persones que, en realitat, en lloc d'estar al servei dels ciutadans, sobretot es preocupen per obtenir una posició de privilegi exagerada i gens justificada. Perquè no estem parlant de feines d'una gran duresa o en condicions laborals difícils, sinó de llocs de treball en un entorn de rellevància pública que suposen una evident protecció extra. Que, a més, aquesta situació s'hagi donat a la cambra dels representants, i que hagi estat tolerada per aquests electes durant anys, afegeix un plus de caràcter paradoxal a la situació i va, doncs, en detriment del prestigi i la solidesa del nostre sistema democràtic.