Per què és important anar a votar
Les properes eleccions espanyoles del 23 de juliol agafaran molts ciutadans enmig de les vacances i aquesta circumstància, evidentment, pot perjudicar la participació. Tot i això, molts electors s’ho han pres seriosament i marxaran a estiuejar amb el vot emès: el termini del vot per correu s’acaba el dia 13, però més d’1,7 milions de persones –120.000 a Catalunya– ja l’han sol·licitat. Encara queden dies de marge, però ja s’han batut tots els rècords: els comicis en què s’havien demanat més vots per correu fins ara eren els del 26 de juny de 2016, i no es va arribar als 1,5 milions de vots. Els electors que han optat pel vot per correu segurament volen passar les vacances tranquils, sí, però també són conscients i no renuncien a incidir en la política institucional. Han decidit expressar la seva opinió política més enllà de les proclames a les xarxes socials: amb una acció que té conseqüències.
Tothom té dret a abstenir-se, a no votar. Sigui per passotisme o com a resultat d’una decisió política conscient, reflexionada, premeditada i, també, legítima. El resultat, però, és el mateix: la renúncia a incidir en la política institucional, que no és l’única política que es pot fer, però en un règim democràtic representatiu com el nostre –imperfecte, sí, amb defectes– és clau i incideix a tots els nivells. L’abstenció és una dimissió del dret democràtic a votar que, a més, afecta els partits i les opcions polítiques: n’afavoreix uns i en perjudica uns altres.
Perquè cada abstenció té un principal perdedor: l’opció política a la qual hauria votat el ciutadà que hi renuncia, la que ell mateix podria considerar més propera. En canvi, té guanyadors: els altres partits i, sobretot, aquells a qui més perjudicaria un bon resultat de la formació que s’ha renunciat a votar. La resta de teories que circulen sobre a quins partits pot ajudar o no la decisió de renunciar a votar són, sobretot, sopars de duro.
L’abstenció pot ser tan útil per perjudicar la competència electoral que a les eleccions estatals del 2019 un grup –que es va relacionar amb el PP– es va dedicar a pagar una campanya a les xarxes socials que falsejava una crida a no votar per part de pretesos simpatitzants d’esquerres. Va ser un intent de perjudicar el PSOE, Unides Podem i Més País. I no és la primera vegada –ni serà l’última– que un partit juga a desmobilitzar la competència per intentar desbancar-la. Fer una crida a l’abstenció també és fer una campanya electoral, i per unes opcions polítiques concretes: ho busqui o no, sovint afavoreix l’opció contrària a la que sembla que defensa.
Anar a les urnes és una acció que reforça la democràcia i deixar de fer-ho, al contrari, pot donar ales als que voldrien un sistema autoritari, als que no volen que ningú voti. Però, sigui com sigui, davant d’unes eleccions el deure de tot ciutadà, com a mínim, és pensar-hi. Decidir el vot –o el no vot– després d’una reflexió personal. Perquè fer política és incidir en les decisions sobre com ens organitzem col·lectivament, i a això, ja sigui votant o d’una altra manera, no hi hauria de renunciar ningú.
