Segurament per la contundència de les seves afirmacions i la clarividència de la seva diagnosi, l'informe del comitè d'experts del Consell d'Europa sobre l'aplicació a Espanya de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ha causat un gran impacte a Catalunya. I és que tot l'informe podria ser subscrit per organitzacions com la Plataforma per la Llengua i per la gran majoria de sociolingüistes catalans. L'informe critica obertament les sentències judicials que obliguen a impartir un 25% de les assignatures en castellà i el baix ús del català en àmbits com la justícia i la sanitat, i es mostra preocupat per la situació de la llengua entre els joves i en territoris concrets com el País Valencià i les Balears. És cert que ara el document haurà de ser estudiat per l'anomenat consell de ministres del Consell d'Europa, que decidirà quines recomanacions fa arribar oficialment a l'estat espanyol, que és un dels signants de la Carta Europea de Llengües Minoritàries, però el text i els seus arguments quedaran a disposició de qui vulgui fer-los servir, per exemple en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El Consell d'Europa no té la capacitat de la Unió Europea per obligar els estats a complir les seves normes (o castigar-los si no ho fan), però és una organització que aplega tots els països i que té una especial autoritat política (va ser fundat el 1949 pel Tractat de Londres), i els seus informes són jurídicament vinculants, sobretot en matèria de drets humans. Per això cal valorar en la justa mesura l'existència d'un informe com aquest que, des del cor d'Europa, rebat l'argumentari que fa anys que la dreta espanyola pretén vehicular a la UE en el sentit que és el castellà, i no el català, la llengua que està en perill als territoris catalanoparlants. I és especialment important la menció a l'escola, que els darrers anys s'ha convertit en el gran camp de batalla judicial i que ha aconseguit enterbolir i interferir en l'organització docent d'un conjunt de centres.
Precisament, la Plataforma per la Llengua té previst portar davant del TEDH les sentències del TSJC que imposen el 25% d'assignatures en castellà a les escoles, i entre l'arsenal jurídic que hi podrà aportar hi haurà, sens dubte, l'informe del Consell d'Europa. És evident, però, que el que resultaria políticament més efectiu, i pedagògicament més il·lustratiu, seria que el català es convertís en llengua oficial de la UE amb tots els ets i uts. En aquest sentit, cal continuar reclamant a la nostra classe política que continuï exercint pressió sobre el govern espanyol perquè així sigui. Fins ara el PSOE només s'ha mogut quan s'hi ha vist obligat per una negociació concreta. Ara és el torn dels pressupostos, i els partits de matriu catalanista haurien d'aprofitar la seva influència per donar un impuls definitiu a una iniciativa que seria molt beneficiosa per a la salut de la llengua.
