Quan el maig del 2020 Nissan va anunciar el tancament de la seva fàbrica a la Zona Franca, a més de les dues altres auxiliars que tenia a Catalunya, el Govern, i també el ministeri d'Indústria, es va comprometre a buscar una alternativa industrial per recuperar aquells llocs de treball, almenys parcialment, i donar una nova vida a una infraestructura que en els seus millors moments havia arribat a fabricar fins a 196.000 cotxes a l'any a Catalunya. Ha costat anys, perquè la reestructuració del sector automobilístic en el seu pas cap a l'electrificació no està sent senzill a Europa, i perquè les inversions que es necessiten no sempre són fàcils, especialment en moments convulsos en l'àmbit geoestratègic mundial. La recerca d'un soci xinès, cobejat des de fa molts anys, era complicada, però finalment el gegant Chery s'ha aliat amb la catalana EV Motors per compartir l'Ebro Factory, una fàbrica que és una societat pròpia participada per les dues empreses i que treballarà per a les dues marques, tot i que mantenen de manera independent el seu disseny i la seva tecnologia.
La firma de l'acord ahir va ser una fita històrica, i la cara dels polítics que van assistir a l'acte, des de Pere Aragonès fins a Pedro Sánchez, passant per Jordi Hereu i Roger Torrent, era de màxima felicitat. Hi jugava, esclar, el fet que la notícia, bona, arribava en plena precampanya electoral, però també que era el punt final de molts i molts esforços dedicats a aconseguir que les instal·lacions mantinguessin la seva finalitat industrial i no ens transformessin, per exemple, en un centre logístic o d'altra mena. Per aconseguir-ho hi ha hagut moltes converses, i també bona part d'inversió pública. No s'ha explicat quina és l'aportació de cadascú, però sí que se sap que de moment hi ha 400 milions d'euros d'inversió público-privada que donarà feina immediata a 150 treballadors, provinents majoritàriament de l'antiga Nissan. En el futur s'hi anirà incorporant més gent, amb l'objectiu que el 2029 acabi fabricant uns 150.000 cotxes a l'any i doni feina a unes 1.200 persones.
Catalunya ha estat històricament una potència automobilística, però els últims anys aquest lideratge s'ha anat diluint, entre altres temes, per la irrupció del cotxe elèctric i el retard que es va tenir a l'hora de sumar-s'hi. També perquè la globalització ha eliminat les fidelitats als llocs i, en el cas català, les empreses tenen la matriu en altres països, per la qual cosa quan hi ha problemes prioritzen salvar les seves instal·lacions o els seus treballadors. És el que va passar amb la japonesa Nissan després del seu acord amb la francesa Renault, que va acabar quedant-se amb les fàbriques europees. En aquest sentit, és interessant que en aquesta operació hi participi també EV Motors, que fabricarà dos SUV, un de gamma mitjana i un altre de gamma alta sota la marca Ebro, i fonamental que s'intensifiquin les ajudes a l'electrificació i a la recerca i potenciació d'aquest àmbit a tots els nivells. Del sector automobilístic, més enllà de les fàbriques principals, pengen milers de llocs de treball d'empreses auxiliars de tota mena, i aquestes inversions acaben repercutint i beneficiant molta més gent de la que sembla a primera vista. Cal insistir-hi.
