La importància de guanyar la batalla ideològica de l'amnistia
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, anirà dijous al Senat per explicar la seva posició sobre l'amnistia en una sessió dissenyada pel PP com una operació política per fer trontollar les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez. L'objectiu dels populars és convertir la cambra alta, on tenen majoria absoluta, en una caixa de ressonància de la seva oposició a l'amnistia i en general a tot el que pugui contribuir al manteniment de Sánchez a la Moncloa. Per això, el pla era que intervinguessin tots els presidents autonòmics populars i convertir la sessió en una mena de míting de partit, i de pas incidir en la incomoditat que aquest debat genera entre alguns barons socialistes, com Emiliano García-Page, que no hi participarà.
Però ves per on que la participació d'Aragonès, que serà l'únic que defensarà l'amnistia, li dona una nova dimensió a l'acte. Serà la primera vegada que a les institucions espanyoles el president de la Generalitat, que recordem-ho ostenta la representació de tot el poble de Catalunya, podrà explicar per què és important l'amnistia, quins avantatges ofereix i quin és el camí que l'hauria d'acompanyar. El que hauria de ser un monòleg podrà ser un debat, i en aquest cas és imprescindible que les forces que estan negociant la investidura de Sánchez presentin batalla per convèncer una majoria d'espanyols que l'amnistia és un pas imprescindible per reconduir la crisi política catalana. No pot ser que les úniques veus que se sentin siguin les contràries, com la de Felipe González i altres històrics del PSOE que no han sigut mai capaços d'entendre la singularitat catalana, i així ho han entès també Rodríguez Zapatero i Salvador Illa.
El PP, per la seva banda, està en el seu dret de convertir l'amnistia en objecte d'una batalla ideològica, però no de fer servir les institucions per als seus interessos partidistes. Ja ho va fer amb la monarquia per a la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo, i ho fa ara amb el Senat. El PSOE i els seus socis s'han de preparar per a la pràctica del filibusterisme polític per part del PP, que intentarà usar les institucions que controla per intentar torpedinar al màxim l'acció de govern, començant per la mateixa llei d'amnistia, per exemple dilatant al màxim els terminis.
Sigui com sigui, les negociacions han de continuar al marge de tot aquest soroll polític, però el pla d'acció s'ha de dissenyar tenint en compte aquesta realitat política. És a dir, no només s'ha de pactar el contingut de la llei, sinó que s'ha de pensar amb antelació com es podran superar els obstacles de tota mena que el PP intentarà col·locar en la tramitació. I així amb tot. Si una cosa ja podem anticipar és que el PP continuarà atrinxerat en l'estat profund amb l'esperança que la legislatura sigui curta i que pugui haver-hi noves eleccions com més aviat millor. I només cal escoltar Feijóo i les seves bestieses sobre l'Espanya que camina cap a una suposada balcanització (un vaticini que fa dècades que la dreta branda) per comprovar que quatre anys a l'oposició se li poden fer eterns.
