Immigració: solidaritat i sentit comú
El Congrés de Diputats ha tombat aquest dimecres amb els vots del PP, Vox i Junts la reforma de la llei d'estrangeria, que pretenia convertir en obligatori el trasllat de menors migrants a la Península quan territoris saturats, com és el cas actualment de les Illes Canàries i Ceuta, sobrepassin el 150% de la seva capacitat d'acollida. Es dona la paradoxa que els governs canari i ceutí, en els quals hi ha el PP, són els que estan reclamant des de fa temps que s'aprovi aquesta modificació per agilitzar el procés de repartiment de menors, que ara és lent i feixuc. El PP, doncs, ha votat contra els interessos de dos dels seus governs autonòmics, deixant en una mala situació els populars d'aquests territoris. La raó l'hem de buscar segurament en la pressió que exerceix Vox, que ja ha sortit dels governs autonòmics per aquesta qüestió i, un cop l'agenda catalana ha passat a un segon terme, està centrant tots els seus missatges al voltant de la qüestió de la immigració.
En el cas de Junts l'excusa que ha donat la seva portaveu és que actualment el partit de Puigdemont i el PSOE estan negociant la cessió de les polítiques sobre acollida, i per tant no té sentit aprovar una llei que obligaria Catalunya a acollir menors migrants des de territoris saturats. Però també és difícil no veure darrere d'aquesta decisió la pressió que exerceix sobre Junts la formació xenòfoba Aliança Catalana, que ja va entrar al Parlament el 12 de maig amb dos diputats i a la qual l'enquesta del CEO dona perspectives de creixement.
El cas és que en aquesta reforma no s'estava abordant la política immigratòria en el seu conjunt, sinó un simple mecanisme de solidaritat interterritorial que ha d'evitar que territoris com les Canàries visquin amb una situació de sobresaturació constant. És injust que territoris com l'arxipèlag canari, o en l'àmbit europeu les costes italianes i les gregues, hagin de fer front en solitari a aquesta situació a causa de la seva situació geogràfica. Europa en el seu conjunt ha de ser solidària –com ho ha sigut en l'acollida de població ucraïnesa– amb aquests migrants d'origen africà.
Davant d'aquesta situació el que estem veient és un enduriment de les posicions de les formacions conservadores tradicionals (PP i Junts en aquest cas), espantades pel creixement de l'extrema dreta, i una incapacitat des de l'esquerra per trobar un equilibri òptim entre el respecte als drets humans i la necessària integració social i laboral dels nouvinguts. El que resulta frustrant, però, és que tot el debat s'abordi sempre amb el retrovisor mirant cap als interessos electorals, i que no sigui possible ni tan sols arribar a un acord per ajudar territoris amb problemes.
De tota manera, i veient el resultat de les votacions d'aquest dimarts, no és gens descartable que els ciutadans siguin cridats a les urnes aviat. I això els partits ho saben i ho tenen molt en compte.
