Immigració i responsabilitat institucional
La decisió del PP d'acceptar el repartiment de 347 menors migrants que han d'arribar de les Canàries és un gest de responsabilitat institucional que, a més, llança un missatge contundent a l'extrema dreta de Vox, que ha amenaçat amb trencar tots els pactes que manté amb els populars i aquest dijous decidirà si efectivament ho fa. Evidentment, hi ha molt a discutir sobre política migratòria, però per sobre de tot hi ha d'haver la solidaritat i el respecte als drets humans, i el que no pot ser és que el partit majoritari de la dreta a Espanya compri el relat fals de Vox segons el qual tots els immigrants menors són potencials delinqüents que han de ser retornats immediatament als seus països. L'ideal seria ara que els partits fossin capaços d'arribar a un acord en què es tingués en compte la situació de cada territori, lluny de dogmatismes i prejudicis.
En el cas de Catalunya, que amb 31 menors és la que n'ha d'acollir més, ningú podrà dir que no es tracta d'una comunitat solidària, ja que es calcula que en els últims sis anys ha acollit 14.000 menors no acompanyats i s'ha fet un esforç considerable per passar de 800 places a 4.000. El govern espanyol ha de veure què està fent cada autonomia i compensar econòmicament el cost de l'acollida, abans d'imposar qualsevol mena de repartiment obligatori. És obvi que s'ha d'ajudar les Canàries, perquè allà la situació és insostenible, però també que l'esforç ha de ser equitatiu i proporcional entre tots. A més, en el cas català s'ha de tenir en compte que és de les poques administracions on s'ofereix un acompanyament als menors quan compleixen els 18 anys perquè puguin inserir-se en la societat. Per tant, és lògic que el Govern reclami més recursos i no estigui d'acord amb el repartiment que proposa l'executiu espanyol.
Com a rerefons hi ha el debat sobre la reforma de la llei d'estrangeria que s'està negociant al Congrés, que preveu que el repartiment de menors immigrants sigui més àgil i obligatori, però decidit unilateralment des de Madrid. La llei no té assegurada a hores d'ara l'aprovació i caldrà continuar negociant. La gran incògnita ara mateix és saber què farà Vox i si complirà la seva amenaça de trencar els pactes amb el PP si els territoris on comparteixen govern acceptaven un sol d'aquests menors immigrants. La situació creada no té una sortida bona per a l'extrema dreta: o bé ha de renunciar a bona part del seu poder institucional, amb tot el que això comporta quant a càrrecs, recursos i quota de pantalla, o bé la imatge de Santiago Abascal queda tacada com la d'algú que és incapaç de complir amb la seva paraula.
En tot cas, el debat sobre aquesta qüestió hauria de desterrar tot rastre de demagògia i aplicar criteris tant de racionalitat com d'humanisme, ja que en última instància estem parlant d'un percentatge ínfim sobre el que representa tot el fenomen migratori. I sobretot s'han de respectar les competències de cada comunitat autònoma, sobretot si, com és el cas de Catalunya, aspira a exercir-les totes.
