Illa president en una jornada marcada per Puigdemont
El Parlament de Catalunya ha viscut aquest dijous una sessió d'investidura insòlita, ja que l'atenció no estava centrada en el candidat que tenia els vots per ser president sinó en l'anunciat retorn de l'exili de Carles Puigdemont, líder de Junts i el president que va ser desposseït del càrrec per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució l'octubre del 2017. Puigdemont ha tornat, això és cert, però només s'ha deixat veure cinc minuts damunt d'un escenari per tot seguit desaparèixer i deixar amb un pam de nas els Mossos, que l'esperaven a les portes del parc de la Ciutadella per detenir-lo. Tant la maniobra escapista com l'infructuós dispositiu policial posat en marxa per detenir-lo han centrat bona part de l'atenció del dia. Però el cert és que, malgrat tot, a dins del Parlament s'ha produït un debat d'investidura amb una certa normalitat i amb un resultat inapel·lable: el socialista Salvador Illa ha estat investit com a 133è president de la Generalitat amb els vots del PSC, ERC i Comuns. Illa, doncs, prendrà possessió i nomenarà el seu Govern en els pròxims dies, i amb això no hi ha dubte que s'obrirà una nova etapa a Catalunya.
És cert que a aquesta hora encara plana la incògnita sobre què passarà amb Carles Puigdemont. Però amb perspectiva de país no hi ha cap dubte que és molt millor que l'expresident torni a l'exili i esperi allà la resolució del combat jurídic per l'amnistia abans que deixar-se detenir i entrar en una presó espanyola. L'empresonament del líder de Junts només crisparia i desestabilitzaria, a més d'oferir una victòria immerescuda a la justícia espanyola i a la dreta política que li dona suport. Una altra cosa és si calia arriscar-se d'aquesta manera i posar en evidència els Mossos, que són sens dubte els grans derrotats de la jornada, ja que la imatge de la policia catalana ha quedat greument tocada. El pitjor escenari seria ara mateix una detenció de Puigdemont contra la seva voluntat, per això esperem que hagi calculat bé els riscos del seu moviment. Perquè una cosa és anar a la presó per convicció i una altra anar-hi forçat.
En tot cas toca mirar endavant i esperar que Puigdemont pugui tornar aviat de l'exili sense por de ser detingut. Llavors sí que se li podrà fer la rebuda popular i institucional que li pertoca, i tindrà la llibertat per dirigir-se a la ciutadania durant més dels cinc minuts que ho ha pogut fer aquest dijous, en unes circumstàncies complicades. Catalunya necessita recuperar com més aviat millor la normalitat política i que tothom pugui gaudir dels seus drets, i per això és important no cometre errors ni posar-ho fàcil a una judicatura amb set de venjança.
D'altra banda, del discurs de Salvador Illa cal destacar el seu bon to, el fet que no fes intervencions en castellà (excepte una cita de Feijóo) i el compromís de complir el que s'ha pactat. Com l'amnistia, tampoc serà fàcil aconseguir el concert. Però ha de quedar clar que l'èxit o el fracàs del nou president socialista dependrà, principalment, de la seva capacitat per fer-lo realitat.
