La visita del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Madrid aquest dijous ha creat una expectació molt notable en ambients econòmics, tal com demostra el fet que entre els assistents a la seva conferència hi hagués des del president del BBVA, Carlos Torres, fins al de Repsol, Antoni Brufau, passant pel d'Enagás, Antonio Llardén. El discurs d'Illa, tal com fa temps que defensa, estava destinat a oferir Catalunya com a destinació d'inversions amb l'argument de la superació del conflicte polític i la nova normalitat que suposa la seva presidència. "No li tinguin por a Catalunya –ha insistit–, perquè invertir en Catalunya és invertir en una Espanya millor". També ha subratllat les diferències entre el model català, més orientat a la cohesió i la justícia social, i el madrileny d'Isabel Díaz Ayuso.
El cert és que les dades acompanyen Illa. Just aquest dijous l'Idescat ha confirmat el creixement del 3,6% del PIB de Catalunya durant l'any 2024, quatre dècimes per sobre de la mitjana espanyola, unes xifres que desmunten tots els tòpics sobre la suposada decadència catalana. Però també és veritat que aquesta "normalitat" que Illa vol defensar encara té elements que recorden massa al passat i que van ser una de les causes del Procés. Ens referim als endèmics problemes dels serveis públics i el seu finançament. Per exemple, a la xarxa de Rodalies. Amb l'argument que s'hi estan fent moltes obres de millora, cosa que és veritat, estan convertint el servei en un autèntic calvari per als usuaris. Tampoc s'ha resolt el problema de l'infrafinançament de Catalunya, sobre el qual hi hauria d'haver novetats importants abans del juliol, tot i que de moment no sembla que s'avanci prou.
Els problemes estructurals en la relació entre Catalunya i Espanya continuen, doncs, sense acabar de resoldre's i la competència amb territoris com Madrid està fortament adulterada, ja que la capital s'ha beneficiat durant molts anys de més inversió i del sobrefinançament que li proporciona l'efecte capitalitat. Tot i així, la resistència de l'economia catalana durant tots aquests anys, fins i tot quan el conflicte polític va ser més agut, ha estat heroica, i millora encara ara aprofitant l'estabilitat política.
El govern Illa té molta feina per fer. No només a Rodalies i en termes de finançament, sinó també en defensa del teixit empresarial i laboral. Avui una entitat cabdal per al teixit industrial de Catalunya com el Banc Sabadell pot ser absorbida, cosa que reduiria la capacitat de finançament del teixit empresarial. Fora bo que el Sabadell sentís que la resta de món econòmic català, el poder polític i la societat civil estan alineats en l'objectiu d'impedir l'operació i salvaguardar l'existència del banc.
