La humanitat avança, malgrat tot

BarcelonaL'any 2019 se celebrarà el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna. Va ser el 20 de juliol de 1969 quan dos dels tres tripulants de la nau Apollo 11, Edwin E. 'Buzz' Aldrin i Neil A. Armstrong van trepitjar el satèl·lit terrestre en unes imatges que van ser retransmeses a tot el planeta i que encara avui emocionen. Aquella fita va ser possible gràcies a una ingent inversió de recursos en plena Guerra Freda, una lluita per l'hegemonia entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Part d'aquesta lluita va ser la cursa espacial, en la qual els EUA es van acabar imposant després d'anar per darrere dels soviètics durant la dècada dels 60. Després d'aquella victòria, van assolir una superioritat tecnològica que avui encara mantenen.

Actualment la cursa espacial no genera tant d'interès ni s'hi dediquen tants recursos, però els avenços científics continuen transformant la nostra vida. L'ARA ha volgut dedicar el diari de l'últim diumenge de l'any a analitzar quins són els reptes més importants que afrontarà la humanitat en els pròxims anys, i dels quals sentirem parlar durant el 2019. I per això ha demanat deu articles a 10 experts en cada matèria. Hi ha, esclar, el projecte de portar humans al planeta Mart, que segons l'expert Oriol Lizandra serà més aviat del que molts es pensen. Però també caldrà estar atents als progressos mèdics contra el càncer, com ens explica el doctor Manel Esteller, o a la lluita contra el canvi climàtic, la revolució feminista o el perill dels populismes.

L'objectiu d'aquest dossier especial és posar els llums llargs i fer-nos una idea més exacta del moment de la història de la humanitat en què ens trobem. Seguint l'estela del llibre de Hans Rosling 'Factfulness', que convida a fer una lectura optimista del món des de dades objectives, considerem que més enllà de ressenyar les notícies del dia a dia, els mitjans de comunicació han de fer un esforç per dibuixar horitzons de futur i donar als lectors eines per comprendre millor el món. Perquè, si no, es corre el risc que ens passi com al protagonista de 'La cartoixa de Parma' de Stendhal, Fabrici del Dongo, que presencia diferents escaramusses militars sense adonar-se que en realitat està assistint a la batalla que determinarà el futur de l'Europa del moment: la de Waterloo. Per tenir una visió de conjunt s'ha d'elevar la mirada. No podem centrar-nos en un sol tema o en una sola anècdota, perquè llavors perdrem la perspectiva.

I aquesta visió de conjunt sempre serà polièdrica i paradoxal. En plena revolució de la intel·ligència artificial i la robotització, continuen les guerres i les matances com a l'Edat Mitjana. I la globalització econòmica impulsada per les noves tecnologies està, també, provocant noves formes de populisme i un ressorgiment de l'autoritarisme que amenacen la democràcia. En tot cas, és el lector el que haurà de discernir si vol encarar aquest 2019 amarat de l'optimisme de Rosling o prefereix mantenir-se en l'escepticisme militant de, per exemple, Joan Fuster.