L'hora de Joe Biden i Kamala Harris
BarcelonaQuan el magnat Donald Trump va presentar la seva candidatura a la nominació republicana per presidir els Estats Units, la majoria d'analistes van predir que fracassaria. "El Grand Old Party (GOP) [que és com es coneix el partit republicà] no podrà permetre que un personatge tan estrambòtic, ignorant, maleducat i arrogant sigui el seu candidat", van dir. I es van equivocar.
Quan Trump es va enfrontar a Hillary Clinton en les eleccions del 2016, la majoria d'enquestes van vaticinar la victòria de la candidata demòcrata. I tot i que és veritat que Clinton va superar àmpliament Trump en el vot popular, el sistema del col·legi electoral va afavorir la victòria del candidat republicà en contra de tots els pronòstics.
Tranquils, es va dir llavors, perquè el sistema de check and balances nord-americà no permetrà que Trump faci cap bajanada i l'obligarà a centrar-se i moderar-se. I potser sí que el sistema ha resistit i ha evitat mals majors, però la presidència de Trump ha sigut nefasta en molts aspectes, sobretot en política internacional, que és on la Casa Blanca concentra les competències.
La conclusió és que els demòcrates, i el món occidental en general, van subestimar la figura de Donald Trump i el seu poder comunicatiu, basat sobretot en la difusió de mentides (fake news) i en desprestigiar els mitjans de comunicació. I segurament sense el desastre de la gestió del coronavirus, Trump estaria en condicions de tornar a guanyar les eleccions.
Però vet aquí que la nefasta gestió de la crisi sanitària ha obert els ulls a molts ciutadans i, segons reflecteixen les enquestes, els demòcrates tenen l'oportunitat de guanyar al novembre. Aquesta és la missió del ticket format per Joe Biden, un demòcrata clàssic amb mig segle d'experiència al darrere, i Kamala Harris, una senadora de mare índia i pare jamaicà que representa la diversitat ètnica d'un país on el racisme encara és una plaga.
Els demòcrates han clausurat la seva primera convenció telemàtica amb una crida gairebé desesperada a la ciutadania perquè els ajudi a evitar la reelecció de Trump, a convertir-lo en un malson de quatre anys del qual tothom vol despertar-se. L'estratègia de Biden i Harris passa, sobretot, per recuperar el vot de la classe treballadora nord-americana –que com a perdedora de la globalització s'ha sentit atreta pel proteccionisme trumpià– i per guanyar el dels republicans moderats que se senten avergonyits per un president que en lloc d'unir el que fa és dividir i fracturar el país.
Biden es presenta així com algú que vol aportar "llum" per superar la "foscor" i que representa les forces del bé en lluita contra el mal. Des d'Europa pot sobtar un discurs tan messiànic i transcendental, gairebé religiós, però també és cert que les pròximes eleccions nord-americanes poden determinar el rumb del planeta d'una manera molt determinant. I si guanya Trump, aquest futur serà inevitablement més fosc. Per això ara és l'hora de Biden i Harris, les persones cridades a evitar que això passi.