El hooliganisme s'apodera del Congrés de Diputats
BarcelonaLa presidenta del Congrés de Diputats, Ana Pastor, va explotar ahir després de la picabaralla entre Gabriel Rufián i Josep Borrell i va fer una crida a mantenir les formes i a fer un bon ús de la paraula en els debats de la cambra. Pastor estava dolguda per l'intercanvi entre el ministre i el diputat d'ERC, però també per la cridòria i els insults que va provocar a les bancades de PSOE, Cs i PP. La sensació que va quedar és que expulsava Rufián perquè no podia fer fora el centenar de diputats que cridaven i picaven de peus, molts dels quals del seu propi partit.
Pastor va prendre ahir una decisió transcendental que va caure com una bomba dins el PP i Cs. A partir d'ara els qualificatius "colpista" i "feixista" seran esborrats del diari de sessions. No constaran perquè, tal com defensa Pastor, són insults que no es corresponen amb la realitat. Titllar de "colpistes" els dirigents catalans empresonats o exiliats en una cambra on encara hi ha els forats de bala dels guàrdies civils de Tejero és una broma de mal gust.
L'incident d'ahir va servir a molts comentaristes per carregar les tintes contra Rufián. És veritat que el diputat d'ERC podria haver aprofitat millor el seu torn de paraula per deixar en evidència Borrell pels seus ridículs internacionals en matèries com Gibraltar o Kosovo, però va decidir recórrer al seu estil habitual, intrínsecament provocador i al límit del reglament, i va afirmar que Borrell era el "ministre d'Exteriors més indigne de la democràcia". Aquest, visiblement alterat, va acusar el diputat republicà d'abocar sobre el Congrés una barreja de "serradures i fems", resposta que va convertir la cambra en la grada d'un camp de futbol ple de 'hooligans' que descarregaven tota la seva ràbia sobre Rufián. Pastor li va ordenar que segués, i com que ell s'hi va negar, va acabar sent expulsat.
Però és que aquest no va ser el punt final. El ministre d'Exteriors va acusar falsament un dels diputats d'ERC que van abandonar l'hemicicle en solidaritat amb Rufián d'haver-li escopit, cosa que no va veure ningú, ni tan sols els seus companys de bancada, i, a més a més, les imatges demostren que no va passar. Però és igual, perquè el que va circular a partir d'aquell moment és que els diputats d'ERC havien escopit a Borrell. L'escena, més pròpia d'un pati de col·legi de nens malcriats que d'una cambra de representació democràtica, va irritar encara més la presidenta Pastor, que no es podia creure el que estava veient.
Es pot estar més o menys d'acord amb l'estil de Rufián, però el que ahir es va veure a la cambra va ser també producte de l'estratègia de la crispació que practiquen PP i Cs, que comporta convertir el Congrés en un fangar, i del nerviosisme d'un Borrell que es troba incòmode en el govern Sánchez. Tots plegats, però, haurien de fer una reflexió seriosa sobre el valor de la paraula en política. Perquè quan el crit o l'insult substitueix la paraula, la democràcia perd el seu sentit.
