El famós informe PISA sobre competències escolars als països de l'OCDE, que va suposar una galleda d'aigua freda per a l'escola catalana, continua oferint alguna sorpresa i més informació complementària més enllà dels resultats en si. En l'edició del 2022, els experts van incloure preguntes als alumnes per intentar calcular el grau d'ansietat que els provocaven les classes de matemàtiques, i va resultar que els estudiants catalans són els que tenen menys estrès davant aquesta matèria de tot l'Estat, tot i obtenir uns resultats inferiors a la mitjana i haver patit una forta baixada. En efecte, a Catalunya només un 21% dels alumnes diuen que senten ansietat davant les matemàtiques, davant del 37% de la mitjana espanyola. Un 39% dels alumnes castellanolleonesos, que tenen la millor nota en matemàtiques, senten ansietat davant l'aprenentatge de les matemàtiques, gairebé el doble, cosa que fa pensar que potser és bo tenir un cert nivell de preocupació o estrès per millorar els resultats.
Els experts no s'acaben de posar d'acord, perquè hi ha dades de tots els colors i no es pot establir una relació directa entre un fenomen i l'altre, i de fet l'ansietat que senten els alumnes catalans és superior a la mitjana de la UE i l'OCDE, que se situa en el 17%. Però seria especialment perillós que aquest indicador fos una pista que s'està rebaixant tant el nivell d'exigència, o que simplement hi ha massa por a forçar la màquina amb els alumnes, que finalment s'està renunciant de forma tàcita a millorar els resultats. En tot cas, la reflexió general sobre el sistema educatiu també ha d'incloure totes aquestes variables que ofereix l'informe PISA, ja que no es tracta només d'augmentar les hores lectives o reduir les ràtios sinó de pensar bé com s'ensenyen les matemàtiques i altres matèries. Perquè la paradoxa és que, a més de ser els alumnes de l'Estat als quals les matemàtiques els produeixen menys ansietat, resulta que els catalans també són els que més segurs es mostren (índex d'autoeficàcia), malgrat que després els resultats no acompanyin aquesta autoconfiança.
Les matemàtiques sempre han tingut un grau de dificultat superior al de la resta de matèries i han suposat un repte, quan no un petit malson, per a tots els que hem passat per l'escola. Es tracta de buscar l'equilibri entre fer atractiva i interessant l'assignatura i obtenir els resultats adients, sense provocar cap bloqueig en l'estudiant. Això és fàcil de dir i difícil de posar en pràctica, però el que és evident és que alguna cosa s'ha de fer si es volen revertir els mals resultats dels últims anys. Perquè si hi ha alguna cosa pràctica per a la vida moderna és tenir una bona base matemàtica, que et permeti tant autogestionar-te econòmicament com resoldre problemes en multitud de feines o bé endinsar-te en el món dels estudis científics. Comprensió lectora i capacitat matemàtica han d'anar de bracet si volem formar ciutadans preparats en un país que ha d'aspirar a ser de primera divisió i no de tercera.
