Què hem après un any després de l'inici de la pandèmia?
Ara fa un any, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer per anunciar que entrava en vigor l'estat d'alarma, s'imposava el confinament domiciliari i es restringien els moviments de la població per impedir la propagació del coronavirus, que llavors ja estava castigant mig planeta. Tot i que era una mesura que havia anat prenent força els dies anteriors, la població va quedar en estat de xoc. Mai des de feia un segle hi havia hagut una pandèmia d'aquest abast ni s'havia hagut d'ordenar una mesura, el confinament, que en l'imaginari col·lectiu només es preveia per a casos de cops d'estat o de guerra. La presència de militars a les rodes de premsa va afegir-hi dramatisme (i potser autoritarisme), tot i que a l'hora de la veritat la població va respectar les restriccions.
Fins que es va arribar a controlar mínimament la situació van passar setmanes molt dures, amb els hospitals desbordats, sense material de protecció i amb un coneixement molt limitat de com actuava el virus. L'economia va frenar en sec, cosa que va provocar caigudes mai vistes del PIB que si no han derivat en una autèntica catàstrofe social ha estat per l'acció del sector públic. Però encara és d'hora per fer el balanç final, perquè moltes empreses estan amb l'aigua al coll i està per veure si els fons europeus arriben a temps per a moltes d'elles.
Un any després, i gràcies a la vacuna, es comença a veure la llum al final del túnel. Però el món ja no tornarà a ser mai més igual, perquè els experts asseguren que és impossible predir quan hi haurà una altra pandèmia. Per tant, els estats s'han de preparar i aprendre les lliçons del que ha passat aquest any. La primera lliçó, avui reconeguda de forma unànime, és que s'ha d'actuar al primer senyal d'alarma. Avui sabem que si en lloc del dia 14 el confinament s'hagués aprovat el dia 1 de març, la pandèmia es podria haver controlat molt millor. Per tant, l'anticipació i la bona gestió pública és la millor recepta per no haver de prendre mesures més dràstiques més tard.
En segon lloc, cal reforçar el sistema públic de sanitat i assegurar, almenys a nivell europeu, tant la producció com la distribució de productes estratègics, com ara les vacunes i altres medicaments. Aquest any ha demostrat també la importància d'invertir en recerca, ja que són els científics, en una cursa que ha batut tots els rècords, els que han trobat diferents solucions tant per al tractament del covid com a l'hora de dissenyar vacunes efectives. Els aplaudiments des dels balcons de la primera onada s'han de convertir ara en una aposta estratègica pel sector de la salut.
Hem après que res pot substituir tampoc l'ensenyament presencial, sobretot entre els petits. Mai més s'ha de produir un tancament com el que es va decidir fa un any. També, en un context de reconstrucció, hem après que serà més important que mai decidir a què dediquem cada euro públic. I finalment, hem après que en situacions de crisi res pot substituir la solidaritat humana. Han estat aquestes xarxes de solidaritat les que han impedit mals majors. Perquè s'ha de tenir clar que els sacrificis han valgut la pena.
