Finalment, s'ha esvaït la incògnita i ja sabem qui acompanyarà Kamala Harris com a candidat a la vicepresidència dels Estats Units: l'escollit ha estat Tim Walz, governador de Minnesota, un estat on els demòcrates tenen un lleuger avantatge sobre els republicans. Tot i això, la clau de l'elecció l'hem de buscar en el perfil de Walz. Es tracta d'un home blanc, de classe treballadora, que no ha estudiat a les prestigioses universitats privades del nord-est del país (l'anomenada Ivy League, que inclou Harvard i Yale) i que ha treballat tota la vida de professor d'història en un institut. Però, a més, Walz és algú que trenca amb la imatge dels demòcrates com a elitistes i gent allunyada del dia a dia de la gent; al contrari, és algú que té un carisma especial, que parla clar i que té la capacitat de connectar amb les bases del trumpisme, és a dir, els treballadors blancs que s'han vist perjudicats per la globalització. Aquesta és la raó última de la tria: Harris ha fitxat algú amb qui anar al xoc amb Trump. En lloc de buscar algú per buscar el vot moderat, la candidata demòcrata ha optat per algú amb un perfil clarament progressista que està disposat a entrar en el cos a cos amb els republicans pel vot de la classe treballadora blanca. No en va, a les imatges que s'han fet públiques d'ell apareix sense corbata.
De moment, l'elecció de Walz ha despertat una onada d'il·lusió i adhesió en les bases demòcrates, i aquest era un dels objectius dels estrategs de la candidatura de Harris. En una societat tan polaritzada com la nord-americana, del que es tracta és de mobilitzar els teus votants més que de convèncer ningú. I el cert és que tota l'operació de relleu de Joe Biden per Kamala Harris, que era d'una dificultat extrema, s'està desenvolupant amb un èxit sorprenent. La sensació és que en molt pocs dies la truita s'ha girat i la por ha canviat de bàndol. Les referències de Trump a la identitat racial de Harris (de mare índia i pare negre) o la insistència a dir que li van robar les eleccions de 2020 no són més que mostres de nerviosisme, perquè ara ell ja no és el centre d'atenció.
Evidentment, falta molt per a les eleccions de novembre i pot passar de tot, però el cas és que quan tot semblava perdut per als demòcrates després del desastrós debat de Biden i l'intent d'assassinat que va patir Trump, la candidatura de Kamala Harris ha tornat a equilibrar les coses. Pot sonar a tòpic, però no ho és: els Estats Units s'encaminen cap a una de les eleccions presidencials més importants de la seva història. Les conseqüències d'una victòria de Trump serien terribles en molts aspectes, però sobretot alterarien els actuals equilibris de la política internacional i ens encaminaríem cap a una aliança de Washington amb règims autoritaris com el de Rússia, a més d'un afebliment de les aliances amb les democràcies europees. Per això és tan important que a Kamala Harris i a Tim Walz els vagi bé al novembre.
