Per a qui han de ser les festes populars?

Aquests dies s'han tornat a repetir les cues per veure els carrers guarnits de les Festes de Gràcia. En algun cas, tan llargues que han desesperat els visitants. També s'han repetit els carrers anxovats pels concerts nocturns, seguits de crits, càntics a tot volum i tota mena de soroll fins a altes hores de la matinada. La presidenta de la Fundació de la Festa Major, Lina López, explica que ha estat un any amb menys afluència i que mesures com la Nit Tranquil·la, sense amplificadors, i ajornar el lliurament de premis hi han ajudat. Però no ens enganyem: les Festes de Gràcia continuen massificades i molts veïns que no s'hi senten implicats aprofiten per fer vacances i fugir del barri. 

És normal que cridin l'atenció: els graciencs que les viuen hi dediquen molta energia durant mesos i el resultat a molts dels carrers és espectacular. Als guarniments s'hi afegeix l'oferta de música i barres a gairebé cada carrer –encara que ja no hi hagi l'allau de concerts de grups coneguts que hi havia arribat a haver– i la promesa de gresca, en un racó o altre, fins ben entrada la matinada. Graciencs, barcelonins que han de passar l'agost a la ciutat i visitants de la resta del país i de l'estranger responen en massa i omplen el barri fins a nivells, encara també aquest any, en algun moment poc sostenibles. 

Quan els veïns d'un barri o d'un poble s'organitzen per celebrar una festa, ja sigui la Patum a Berga, Sant Joan a Ciutadella o la festa major al barri de Gràcia de Barcelona, són ells els que n'haurien de ser els protagonistes. La resta, els que hi van per veure-ho, per contagiar-se del seu esperit associatiu, col·laborador i festiu, haurien de quedar en segon pla. Perquè les festes populars són de tothom, però sobretot han de ser dels que les viuen prou per impulsar-les amb el seu esforç. No ho fan per a ells, normalment són voluntaris que ofereixen la seva feina als conciutadans, i precisament per això caldria respectar-los. 

Que hagi baixat la massificació a les Festes de Gràcia és una bona notícia. Tot i que no n'hi ha prou, sobretot per als veïns que intenten dormir de nit –en alguns carrers el soroll de matinada es fa insuportable– i que no els queda més remei que conviure amb la brutícia i els vàters públics sovint sobrepassats. Caldrà aprofundir en les mesures per afavorir la convivència de festers, veïns i visitants. Encara que hagi pogut baixar l'afluència, la massificació continua sent evident i pot acabar matant les festes. 

Visitants d'aquí i de fora han de viure les Festes de Gràcia com el que són: externs que volen gaudir de la feina desinteressada d'una colla de ciutadans que s'ajunten per fer una expressió cultural única i que cal protegir. S'hauran de buscar més mesures perquè l'excés no ofegui la cultura popular. Per molt que puguin ser prou pintoresques perquè els turistes les visitin i es facin selfiesa cada cantonada, les festes no són una atracció turística. I Gràcia tampoc s'hauria de transformar en un parc temàtic durant els quinze dies d'agost en què s'engalana.