Habitatge: molt problema, poques solucions
A les portes de la manifestació per l'habitatge d'aquest dissabte, Generalitat i Ajuntament de Barcelona han tancat una bateria d'acords per accelerar, entre altres mesures, l'ampliació del parc públic de pisos. La Generalitat aportarà 120 milions d'euros per a la construcció d'habitatge públic a la capital catalana. Els darrers temps, les institucions s'estan començant a posar les piles davant una crisi de l'habitatge que amenaça amb trencar la cohesió social. Però partim d'una situació tan precària que l'horitzó de possibles solucions sembla molt llunyà. Mentrestant, el malestar ciutadà, amb els joves com el col·lectiu més afectat, està començant a desbordar-se.
No en va, la situació és realment crítica. El xoc entre sous i preus de l'habitatge resulta sagnant. Del 2015 al 2023, els salaris a Catalunya van créixer un 18,6%, mentre que en el mateix període els lloguers van pujar un 49,8%. A més, la renda per càpita va retrocedir deu punts. A Barcelona, l'esforç per viure de lloguer era del 30,5% dels ingressos el 2015 i ara ja supera el 40,3%. Més dades: en els últims 15 anys, l'edat mitjana dels compradors de pisos ha passat dels 37 als 47 anys, cosa que apunta a la precarietat dels joves, que cada cop ho tenen pitjor per emancipar-se: ara l'edat mitjana de marxar de casa ja està en els 29,8 anys.
Els habitatges nous a Catalunya ja superen els preus del 2007, l’any abans que esclatés la bombolla immobiliària. Aquesta setmana hem sabut que l'oferta d'habitatges de luxe no havia estat mai tan alta: del 2019 fins al 2024, l'oferta d'aquest tipus d'habitatges ha crescut un 150%. El turisme i el lloguer de temporada –amb els expats com a principals demandants– han estat i són factors clau de l'encariment. I costa molt frenar la seva incidència.
Com sortim de l'atzucac? No és tan fàcil. S'han començat a arbitrar un ventall de mesures que no sempre s'estan demostrant efectives o que no tenen prou abast. Per exemple, regular el preu dels lloguers a partir de les zones tensionades ha provocat una baixada del preu del 5%, però alhora ha fet desaparèixer part de l'oferta. El govern Illa s'ha proposat crear 50.000 pisos socials fins al 2030, però està per veure com es pot aconseguir: cal un gran acord publicoprivat. L'executiu espanyol ha decidit acabar amb els visats d'or d'habitatge –Barcelona és amb diferència la ciutat de l'Estat on més se n'han donat–, que permeten als estrangers obtenir el permís de residència adquirint un habitatge per un preu superior al mig milió d'euros. Els experts també reclamen donar una garantia pública als propietaris perquè lloguin per sota el preu de mercat, mentre que en un altre sentit hi ha propostes de desincentius fiscals als propietaris que tinguin pisos buits. En algunes ciutats, com Amsterdam, s'està intentant frenar les operacions especulatives obligant els propietaris a viure als habitatges que comprin.
Les respostes i els encerts només es trobaran passant a l'acció. Si cal, amb processos de prova-error. Però és urgent donar respostes i fer passos endavant.