Guerra d'Ucraïna: Europa s'ha de reivindicar també en el camp diplomàtic
Deu minuts de reunió informal cara a cara entre els responsables d'Exteriors dels Estats Units i Rússia, Antony Blinken i Serguei Lavrov. Sense foto, sense comunicat, sense res. Però és un primer pas. D'alguna manera cal començar a teixir una via diplomàtica per a una futura pau. Entreobrir portes, començar a parlar, a distendre: aquesta és la feina política que toca fer. L'objectiu primer, evitar que hi hagi més morts civils. L'objectiu segon, evitar morts de cap mena, és a dir, un alto el foc. L'objectiu tercer, l'acord de pau. Ara mateix queda lluny, la pau, però hi comença a haver tímids signes d'un canvi d'atmosfera. La data simbòlica d'un any de guerra està donant pas a iniciatives des de diversos entorns, començant pel pla xinès i seguint pel paper de l'Índia com a amfitriona del G-20, on s'ha produït la citada trobada. La inestabilitat econòmica mundial fruit de la guerra no interessa ningú, ni a Europa ni a Rússia, ni als Estats Units ni a la Xina. Ara mateix, tots els grans hi surten perdent. I se n'està ressentint una altra guerra cabdal per a la humanitat: la lluita contra la crisi climàtica.
El camí de la pau interessa tothom, però es presenta sinuós i incert. Les posicions estan molt allunyades i la guerra se segueix lidiant en tota la seva cruesa, en combats pam a pam amb armament convencional. Alhora, Putin no deixa de recordar la perillosa ombra allargada de l'amenaça nuclear. En efecte, s'està jugant amb foc. I Ucraïna i, per tant, Europa són el terreny de joc d'aquesta confrontació amb efectes globals. Per això la Unió Europa (UE) té l'obligació, tant moral com estratègica, d'assumir un paper protagonista. Ho va intentar a l'inici per frenar Putin (en especial Macron, que tot i no sortir-se'n ha mantingut oberta la via diplomàtica amb Moscou), i després la UE ha estat en primera línia, gràcies en bona part al decisiu i disruptiu vistiplau alemany, en el proveïment d'armes a Ucraïna i en la política de sancions econòmiques a Rússia. Aquesta actitud desacomplexada també s'ha de donar en el terreny de la recerca diplomàtica d'una solució. No es pot deixar tota la iniciativa, ni la bèl·lica ni la política, en mans del soci nord-americà. Ni es pot deixar que la Xina (i l'Índia) capitalitzi a escala mundial una pretesa mediació, com si fos neutral. Si el conflicte és a Europa, la UE i, en especial, França i Alemanya hi tenen molt a dir. Rússia ha d'entendre que no s'enfronta a l'etern enemic nord-americà, com si encara fóssim a la Guerra Freda, sinó a la veïna Europa, a tot Europa, inclosa la que durant dècades va ser satèl·lit soviètic seu.
Dit això, aquesta inicial cita EUA-Rússia és benvinguda. Tant de bo marqués el principi del principi de la fi de la guerra. Però no podem ser ingenus: Moscou no vol negociar la pau amb Europa, sinó pactar amb els EUA i l’OTAN el futur de l'Europa de l'Est. Com a europeus, hem de defensar amb fermesa, en primera línia de tots els fronts, un final just per a Ucraïna i per a la democràcia. És a dir, un final amb garanties per a Europa.