El greuge dels premis de jubilació al Parlament

Els premis de jubilació del Parlament de Catalunya s'afegeixen a les llicències per edat (que es van reformar l'any passat, després que les expliqués l'ARA) i creen una situació d'autèntic privilegi per a, sobretot, alguns funcionaris d'aquesta institució respecte a la majoria de treballadors públics catalans. Les dues figures juntes han permès que hi hagi funcionaris que han cobrat cinc anys sense haver de treballar i que, quan finalment s'han jubilat, han rebut un any de sou extra. A més, aquests premis per als membres de la cúpula funcionarial del Parlament que els han demanat –que han costat 3,9 milions d'euros públics– han estat, de mitjana, de més de 100.000 euros cada un.

Els mestres, professors, educadors socials i metges que també són treballadors públics ni tan sols es poden plantejar aspirar a cobrar una quantitat semblant quan es jubilin. Ells no tenen un premi com aquest. És innegable que aquesta diferència crea un greuge entre els funcionaris del Parlament –sobretot en el cas dels alts funcionaris– i la resta de treballadors públics. I justament els més beneficiats del greuge són els que estan més a prop del poder polític. No és precisament exemplar que els treballadors públics, en funció de si estan més en contacte amb els ciutadans o amb els seus representants electes, tinguin condicions laborals tan diferents.

Hi ha qui dirà que les llicències per edat i els premis –o subsidis, segons el nom oficial– de jubilació són una qüestió de drets laborals i que el que cal fer és ampliar-los a tota la societat. I és innegable que hi ha terreny per avançar en drets laborals i en la lluita contra la desigualtat. Dimarts s'aprovarà l'augment del sou mínim fins als 1.080 euros, que continuen sent més que insuficients per viure a Barcelona i pagar-hi un lloguer, per exemple. Però ara com ara és evident que és inviable traslladar les llicències per edat i els premis de jubilació a la resta d'institucions i a la societat en general. Quan hi ha diferències tan grans dins dels mateixos treballadors públics, més que de drets laborals es pot parlar, sense embuts, d'abús de privilegis.

I aquests privilegis es concreten no tant en els treballadors rasos de la cambra com, sobretot, en els caps de departament i els lletrats. Cinc alts funcionaris que ja feia entre un i cinc anys que cobraven entre 7.000 i 10.000 euros al mes sense fer feina per al Parlament i cinc més que no s'havien acollit a les llicències per edat s'han endut, entre tots, 986.126 euros només en premis de jubilació.

Ens agradaria poder-vos dir les quantitats exactes que han cobrat els alts càrrecs més privilegiats per aquestes figures que van molt més enllà dels equivalents que hi pugui haver en altres Parlaments autonòmics, al Congrés i a la Generalitat mateix. Però, tot i les peticions via el mecanisme de transparència, el Parlament s'ha negat a concretar-les. En part, s'han repetit les traves que ja hi va haver amb les llicències per edat.