Una greu irresponsabilitat

El bloqueig de les negociacions entre Junts i ERC per formar govern, que s'ha constatat aquest dimarts en una reunió al Parlament entre els equips negociadors dels dos partits, acosta la possibilitat certa d'una repetició electoral que és altament irresponsable per la situació que viu el país i planteja un risc molt seriós per a la majoria sobiranista. Els electors estan cada cop més decebuts amb els partits, fastiguejats amb un serial que cada vegada és més difícil d'explicar i d'entendre, fins i tot per als periodistes. És incomprensible que dos partits que comparteixen govern des del 2015 (primer amb CDC i després amb JxCat), i que fa més d'un any que sabien que hi hauria eleccions anticipades, hagin estat incapaços de posar-se d'acord per reeditar el pacte de govern. No hi ha cap excusa. Cap argument que ho justifiqui. I més quan el tercer en discòrdia, la CUP, abans considerat un element d'inestabilitat, va ser capaç de tancar un acord.

De fet, el govern s'hauria d'haver pactat en quinze dies després del 14-F, ja que era i és urgent posar tota la maquinària de la Generalitat a treballar intensament en favor de la reconstrucció econòmica del país, que encara no ha sortit de la pandèmia i pateix una severa recessió econòmica. Per tant, el primer error és haver plantejat una negociació tan llarga. No era responsable i només es pot entendre per l'interès partidista per aconseguir posicions d'avantatge al marge de l'interès general. Plantejar una negociació sobre l'estratègia independentista en un context de pandèmia i crisi econòmica i a costa d'allargar el temps d'un govern en funcions ha estat el segon error, perquè el diagnòstic de la situació que fan els dos partits està tan allunyat que s'hauria d'haver deixat per a més endavant. No es pot resoldre en unes setmanes una desavinença estratègica tan profunda, que ve del mateix 2017. I en tercer lloc, els negociadors han sigut incapaços de crear el clima de confiança mínim per bastir acords. La intervenció de Jordi Sànchez de divendres passat, en què afirmava que l'acord es podia aconseguir "en dies", o la de Marta Vilalta quan va parlar de "punt d'inflexió" quan la realitat era una altra són una bona prova de doble llenguatge, que alimenta el desconcert ciutadà.

Arribats a aquest punt, l'única cosa que cal és fer una crida a la responsabilitat de tots per evitar la repetició electoral in extremis. El país necessita un govern el màxim de fort, i en aquest cas el resultat intern del sobiranisme marca que ha d'estar encapçalat per Pere Aragonès, el candidat que va quedar, en nombre de vots i per un escó, davant del tàndem format per Carles Puigdemont i Laura Borràs. És evident que el gest d'ERC no posa les coses fàcils a Junts, però també és veritat que els juntistes haurien de fer honor al compromís de Sànchez de no especular amb una repetició electoral i facilitar, si fos el cas, un govern monocolor. Un govern en minoria no és l'opció òptima per al país ni per al sobiranisme, però és preferible a unes noves eleccions, que apunten a una abstenció record. La reflexió de la demanda de responsabilitat és també vàlida per als comuns i el PSC, tot i que els socialistes són ara els primers interessats en una repetició de les eleccions en què esperen ser els més beneficiats. La manca de cintura política i de responsabilitat en un moment tan complicat com l'actual alimenta la desafecció dels ciutadans i el desprestigi de la política, i adoba el terreny per al populisme.