Els grans reptes del sector primari

BarcelonaEl sector primari català afronta una situació paradoxal. Cada cop hi ha més consciència de la importància estratègica que té per al país poder comptar amb aliments de proximitat, i la tecnificació ha provocat que Catalunya sigui una potència exportadora en alguns àmbits, com el del porcí. Tot i així, cada cop hi ha menys pagesos, i els que hi ha són més grans. Gairebé un 50% de la terra està en mans de persones de més de 64 anys. I en un procés de concentració de propietats certament preocupant, el nombre d'explotacions ha caigut a la meitat (115.000 a 54.000) en els últims 40 anys. Tot i així hi ha brots verds que conviden a l'optimisme. Les històries que expliquem avui a l'ARA són de joves que o bé han agafat el relleu dels seus pares o bé provenen de l'àmbit urbà i aposten per les noves formes d'agricultura regenerativa i orgànica, que cada cop tenen més èxit i clients. Projectes com el de Can Font Orgànic o el Mas de les Vinyes demostren que és possible viure de l'agricultura amb un plantejament respectuós amb el medi ambient, una branca del sector que cada cop creix amb més rapidesa.

Actualment els cultius ecològics ocupen un 15% de la superfície agrària, que es dobla cada sis anys. L'avantatge de promoure aquestes iniciatives és múltiple, perquè no només es produeixen productes d'alta qualitat, sinó que donen vida a entorns rurals que pateixen despoblació. Ara bé, una política agrària seriosa ha de garantir abans que res que la professió de pagès és viable econòmicament. Al costat de les petites explotacions ecològiques hi ha de conviure l'agricultura i la ramaderia tradicional, adaptant-se, això sí, als nous hàbits del consumidor i a les regles sanitàries que imposa la Unió Europea. Fenòmens com la guerra a Ucraïna demostren la importància de tenir el màxim de sobirania alimentària, i per això necessitem pagesos i pageses, gent arrelada al territori que pot viure de la seva feina sense ser explotada pels intermediaris i les grans cadenes de distribució.

D'altra banda, aquesta revolució agrícola només funcionarà si el conjunt de la societat pren consciència de la importància de consumir productes de la terra, de km 0, encara que siguin més cars que els que venen de l'altra punta del món. Actualment, a més, no cal anar a un mercat de poble per trobar aquests productes, sinó que moltes cooperatives o explotacions venen directament al consumidor a través de la seva web. Per això si els pagesos saben explotar les possibilitats que els ofereix la digitalització (una part dels fons Next Generation es dediquen específicament a modernitzar el sector primari) i aprofiten el canvi cultural que està operant sobre el consumidor tenen una oportunitat única per fer reviure el sector fora de les grans explotacions.

En última instància hem de ser conscients que si volem viure en un cercle virtuós d'alimentació saludable i país econòmicament equilibrat la clau és tenir pagesos. I per a això cal primer de tot que es guanyin la vida dignament.