El govern espanyol rellisca amb l'euroordre

BarcelonaPoc abans que el Tribunal Suprem fes pública la sentència contra els líders independentistes catalans, el govern espanyol va posar en marxa una campanya de comunicació d'abast mundial per convèncer l'opinió pública internacional que Espanya és una democràcia avançada on es respecta la separació de poders. La campanya es va fer a través de l'agència Espanya Global i fent servir la xarxa de 215 ambaixades i les seus de l'Institut Cervantes que l'Estat té repartides per tot el planeta. La idea que es volia transmetre era molt clara: Espanya ja no és aquell país endarrerit que va sortir del franquisme sinó un de modern on, si algú va a la presó, com és el cas dels polítics i líders socials catalans, és perquè s'ha saltat la llei.

Però ves per on ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va tirar per terra tota aquesta campanya quan va amenaçar Bèlgica amb represàlies si es negava a entregar Carles Puigdemont a la justícia espanyola. En una entrevista a Onda Cero, Calvo va dir: "Des del poder executiu no entendrem que l'estat belga no reconegui la plenitud de la democràcia espanyola negant que s'asseguin davant la nostra justícia els que estan acusats de delictes i ja han estat sentenciats de manera absolutament garantista". Quan li van preguntar quines represàlies podrien ser, Calvo va adoptar una actitud arrogant respecte a un soci fundador de la Unió Europea com és Bèlgica. "Arribat el moment prendrem les nostres decisions. Els estats han de col·laborar, i aquesta col·laboració pot ser més intensa o menys", va dir la vicepresidenta.

Es tracta d'unes declaracions absolutament impresentables perquè no només són un escàndol diplomàtic de primera magnitud (s'amenaça un estat soci per una decisió que han de prendre els jutges), sinó que demostra un nul respecte per la separació de poders. En efecte, llançant aquest avís, Calvo està insinuant que el govern espanyol sí que té capacitat d'incidir en les decisions judicials, perquè justament li estàs demanant a l'executiu belga que pressioni els jutges perquè donin llum verda a l'extradició de Puigdemont si no vol patir conseqüències.

Les paraules de Calvo denoten, a més, un profund desconeixement del funcionament judicial en certes latituds europees, una cosa que ja es va poder comprovar quan un tribunal alemany va desestimar l'entrega de l'expresident català pel delicte de rebel·lió. ¿Tan difícil és entendre que als països del nord d'Europa, amb una tradició democràtica molt més arrelada que l'espanyola, els jutges es prenen molt seriosament la seva independència? ¿Tan complicat és entendre que, a la major part dels països d'Europa, la filtració del missatge d'un senador popular que afirmava que amb el jutge Marchena el PP controlaria la sala penal del Tribunal Suprem "per la porta del darrere", hauria acabat amb la carrera del jutge al·ludit? ¿Tan desesperat està el PSOE davant la cita del 10-N que copia el discurs de la dreta i exhibeix un nacionalisme espanyol totalment extemporani? Ens temem que la resposta a les tres últimes preguntes és que sí.