El PSOE és perfectament conscient que a Espanya hi ha un problema greu amb la judicatura i ha decidit intervenir-hi per la via legislativa. En pocs mesos ha presentat fins a tres lleis al respecte. En primer lloc, la llei d'eficiència judicial, que ja està en vigor i que amb l'excusa de modernitzar una administració de justícia que en molts aspectes sembla del segle XIX el que fa és introduir canvis per restar poder als jutges instructors. En segon lloc, la llei contra el lawfare, que planteja limitar l'ús de la figura de l'acusació popular per evitar instrumentalitzacions polítiques. I, en tercer lloc, la llei que s'ha presentat avui i que pretén "democratitzar" l'accés a la carrera judicial perquè la renda dels aspirants no sigui un impediment.
És una evidència, i només cal mirar la representativitat de les seves associacions, que dins de la magistratura hi ha un biaix ideològic i de classe. La conservadora Associació Professional de la Magistratura és àmpliament majoritària entre els jutges, i si s'analitza d'on provenen els magistrats es veu que n'hi ha molt pocs que no siguin de classe mitjana-alta o alta. Això és així perquè per ser jutge cal destinar un seguit d'anys a l'estudi per presentar-se a unes oposicions, i això només està a l'abast de famílies amb recursos. El govern espanyol vol reequilibrar i fer més representatiu de la realitat el col·lectiu dels jutges per dues vies: d'una banda, amb un sistema de beques per assegurar que la renda no sigui un impediment; de l'altra, ampliant el nombre de jutges que hi arriben a través de l'anomenat quart torn, cosa que obriria les portes a més advocats amb un mínim d'anys d'experiència en l'exercici de la professió.
L'impacte de cadascuna d'aquestes lleis per separat potser és limitat, però vist en conjunt dibuixen el que és ara mateix una prioritat per al govern de Pedro Sánchez: corregir el biaix dretà d'un col·lectiu que des de fa uns anys té un protagonisme destacat en la política espanyola. L'independentisme ha patit en carn pròpia instruccions surrealistes com la del cas Volhov o les del jutge Manuel García Castellón per terrorisme. Podem també va ser objecte de casos de lawfare com en l'anomenat cas Neurona, que investigava els seus comptes i va acabar arxivat. Però ha sigut quan el PSOE ha vist que ells també eren objectiu d'aquest col·lectiu, amb casos com el del jutge Peinado i l'esposa del president espanyol, Begoña Gómez, que han començat a actuar. En les últimes hores, per cert, també ha provocat indignació l'actuació del jutge Adolfo Carretero pel seu interrogatori denigrant a l'actriu Elisa Mouliaá, que ha presentat una denúncia per agressió sexual contra Íñigo Errejón.
Més val tard que no mai, però el que és urgent és desjudicialitzar la política espanyola i acabar amb la sensació que els jutges són uns actors polítics més. I el primer pas és democratitzar l'accés a la carrera judicial i fer més transparent el mateix funcionament intern de la justícia.
