La maniobra del fons sobirà saudita Public Investmend Fund per controlar el 9,9% de la propietat de Telefónica a través de l'operadora STC (Saudi Telecom Company) i convertir-se així en el principal accionista de la companyia ha provocat alarma i perplexitat en el sector, no només a escala espanyola, sinó també europea. L'operació es va executar amb un sigil extraordinari, i la prova és que ni tan sols el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, n'era coneixedor. I el fet que els saudites diguin ara que no estan interessats en controlar la companyia ni en canviar els seus directius tampoc és especialment tranquil·litzador, perquè clarament l'operació respon a una estratègia global de l'estat saudita i la resta de dictadures del Golf per penetrar en sectors estratègics europeus, com ja es va veure amb Vodafone.
El govern espanyol, però, disposa d'una arma per frenar l'operació: l'escut antiopes reforçat fa tot just dos mesos per evitar que, a causa de la caiguda del valor en borsa d'algunes empreses estratègiques en l'àmbit de la defensa, aquestes fossin presa fàcil dels fons estrangers. Aquesta legislació obliga a obtenir el vistiplau de Defensa per comprar més del 5% d'una empresa que treballi per al ministeri, com és el cas de Telefónica. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ja ha deixat clar aquest divendres que aposta per activar el veto, i ara caldrà veure què decideix Pedro Sánchez. Si finalment l'operació prosperés, els saudites també necessitarien el vistiplau del consell de ministres per tenir més del 10% de la propietat, segons la llei 19/2003.
Es podrà adduir que aquesta legislació antiopes és un fre al liberalisme i al lliure comerç mundial, però precisament l'experiència demostra que, mentre gegants econòmics com els Estats Units i la Xina defensen amb dents i ungles els seus sectors estratègics, Europa ha estat especialment laxa i ha acabat sent excessivament dependent de tercers països, alguns dels quals després se li han girat en contra, com ara Rússia. L'exemple del gas rus és aclaridor, però es podria dir el mateix de les grans tecnològiques nord-americanes, que tenen una situació de domini que ara la UE vol retallar. Si la Unió Europea vol tenir autonomia estratègica no només ha de reforçar la seva indústria, especialment tot el que té a veure amb la defensa, les telecomunicacions, l'energia i altres sectors com el farmacèutic i el de la salut.
És per aquest motiu que Espanya ha de buscar la complicitat de Brussel·les per vetar l'operació saudita amb Telefónica i llançar així un missatge de fermesa a tot el món, i en especial als països del Golf. L'Aràbia Saudita, igual que Qatar o els Emirats Àrabs, sap que algun dia el petroli serà substituït per altres fonts d'energia i, per tant, necessita construir un poder econòmic que no estigui basat en l'or negre. D'aquí el seu interès per entrar en aquests sectors de futur i tota l'operació diplomàtica desplegada a través del futbol, amb fitxatges multimilionaris per farcir la seva lliga d'estrelles rutilants com Benzema o Cristiano Ronaldo.
