BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha resolt en 48 hores la crisi de govern provocada per la sortida de Junts de l'executiu nomenant set nous consellers i conselleres que representen, en si mateixos, un potent missatge polític. En efecte, entre els nous noms que entren a formar part de l'executiu trobem un ex-PSC de llarga trajectòria com Joaquim Nadal per a Universitats i Recerca, i un ex-PDECat amb un llarg recorregut al Congrés com a diputat de CiU com Carles Campuzano, que s'encarregarà de Drets Socials. La primera (i efímera) líder de Podem a Catalunya, la politòloga Gemma Ubasart, serà consellera de Justícia després d'abandonar la primera línia política per discrepàncies amb el centralisme de la formació. Al costat d’aquests “fitxatges” que amplien considerablement el perímetre ideològic del Govern, trobem un perfil tècnic com el de Natàlia Mas (va treballar al BCE del 2004 al 2015), però amb experiència a l’administració, per a la conselleria d’Economia, i, finalment, tres noms d’ERC que venen a reforçar d’una banda l’exili, amb Meritxell Serret a Exteriors, de l’altra el municipalisme, amb l’exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez a Territori, i per últim l’expertesa, amb el doctor Manel Balcells, que havia estat ja conseller breument el 2006.
En resum, un Govern d'obertura i perfil polític que eixampla les fronteres de l'independentisme estricte per navegar en les aigües turbulentes d'una legislatura amb un context econòmic molt complicat a causa de la crisi inflacionària i amb una situació molt precària al Parlament. Els nous consellers s'hauran d'aplicar per trobar socis per a cada iniciativa legislativa del seu departament, mirant cap als comuns i el PSC, però també cap a Junts i la CUP. En efecte, una de les primeres incògnites que caldrà resoldre d'aquesta nova etapa és quin és el to d'oposició que adopta Junts, que amb 32 diputats té a la mà fer més fàcil l'acció del Govern o torpedinar-la. La reunió de l'executiva de Junts d'aquest dilluns hauria de servir per començar a aclarir aquesta incògnita.
El més urgent ara serà reprendre el projecte de pressupostos que l'exconseller Jaume Giró va deixar a la rampa de sortida per iniciar la negociació política. Pels noms del nou executiu s'entreveu una voluntat explícita de buscar acords amb la resta de l'arc parlamentari, també amb el PSC, a pesar dels retrets d'Oriol Junqueras. En realitat, els pressupostos no només són importants en ells mateixos per posar tota la maquinària de la Generalitat a lluitar contra els efectes de la crisi econòmica, sinó que també indicaran la capacitat de durar en el temps d'aquest nou Govern en solitari d'ERC.
Els pròxims dies caldrà estar atents als missatges que es llançaran tant des de les noves cares de l'executiu com des de Junts per acabar de fer el mapa de la nova situació política. Mentrestant, la ciutadania el que demana són institucions que funcionin, governs amb mirada llarga i una clara voluntat de resoldre problemes. I partits que siguin eines útils per a la gestió i per a l'ambició independentista. Aragonès afronta ara un repte majúscul, però de moment ha posat damunt la taula una proposta interessant amb un Govern d'ampli espectre.
