Els Mossos d'Esquadra porten molts anys, potser massa, a l'ull de l'huracà polític. I no sembla que de moment hagin de deixar d'estar-hi, sobretot perquè és impossible no fer lectures polítiques de les decisions que va explicar ahir la nova consellera d'Interior, Núria Parlon. El nomenament del major Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia era esperable perquè el mateix president, Salvador Illa, ho havia anunciat ja en campanya electoral. Ara el major, segurament el policia més famós i polèmic del país, assumeix un càrrec polític de confiança que li farà tenir un paper molt diferent del que ha tingut fins ara. Si quan era el principal responsable dels Mossos reclamava, precisament, l'autonomia i independència del cos policial respecte al vaivé de les polítiques de partit, ara haurà de demostrar que creu realment en aquesta separació de rols. Tindrà a les seves mans les grans línies estratègiques dels esforços dels Mossos i serà el responsable de dotar-los dels mitjans perquè les puguin complir, però la responsabilitat operativa estarà en mans de la prefectura del cos.
I aquí és on ha saltat la sorpresa. Es podia esperar que tard o d'hora hi hauria un relleu a la prefectura, però potser no s'esperava que fos tan ràpid. Així, ahir també es va saber que el nou cap dels Mossos serà Miquel Esquius, fins ara cap de la regió policial Metropolitana Sud, i que tindrà com a número dos Alícia Moriana, l'actual comissària de la regió policial Central. Són dos noms de la confiança de Trapero, i en els dos casos la relació amb el fins ara principal responsable del cos, Eduard Sallent, no havia sigut gaire fluida. Esquius, precisament, havia sigut comissari en cap del cos poc menys d'un any, entre juliol del 2018 i juny del 2019, fins que el va destituir el llavors conseller Miquel Buch per nomenar Sallent, que just el mateix dia que va agafar el comandament també s'havia estrenat com a comissari, cosa que ja va crear certa sorpresa dintre del cos. Per la seva banda, Moriana, una policia veterana i combativa, encara té impugnat als tribunals el nomenament de Sallent com a major, una plaça a la qual ella també aspirava.
Tanmateix, més enllà dels temes interns, el cert és que no ha sorprès el cessament de Sallent després del fracàs de l'operatiu per detenir Carles Puigdemont el 8 d'agost, el dia de la investidura de Salvador Illa. Difícilment el nou Govern podia deixar passar un desastre operatiu com el d'aquell dia, que, a més, es va anant agreujant per les explicacions i l'informe posterior. Més enllà de la injustícia que suposa que el jutge Pablo Llarena es negui incomprensiblement a aplicar l'amnistia pactada políticament a Puigdemont, els Mossos, com a policia judicial, no tenien cap més remei que complir les ordres. I, en aquest context, l'operatiu no només va fallar sinó que va deixar en evidència, si no en ridícul, la policia catalana davant de tothom. Remuntar aquesta imatge, complir l'objectiu principal de reduir els delictes i mirar de treure pressió política als Mossos no serà una tasca fàcil.
