Gir a Barcelona, Catalunya i Espanya
El triomf de Xavier Trias a Barcelona, amb Junts convertit en el segon partit a Catalunya, i la victòria en vots del PSC al conjunt del país, erigit de nou en primera força municipalista a les principals ciutats (Girona, Tarragona, Lleida, l'Hospitalet i Sabadell, entre d'altres), trenca amb el panorama dels darrers anys, en què havia irromput una ERC que aspirava a ser hegemònica i que ara experimenta una severa reculada, i en què els comuns, amb Colau al capdavant, havien governat a la capital. Ara l'era Colau arriba a la seva fi, deixant en dubte el futur de la seva formació, mentre els republicans, en lloc de beneficiar-se del govern de la Generalitat i de la política de pactes a Madrid, han rebut un càstig més dur del previst.
Encara en clau catalana, pel costat de la dreta espanyolista, l'anunciat enfonsament de Ciutadans ha donat pas a la irrupció, també als ajuntaments, de la ultradreta de Vox i a la remuntada del PP, que de la mà de Xavier García Albiol obté un rotund triomf a Badalona, la quarta ciutat més poblada. Amb el Procés desaparegut de l'agenda pública, l'independentisme ha experimentat una notable reculada, llastat per una divisió caïnita, que ha deixat una part dels seus votants a casa: aquesta seria una de les explicacions de l'augment de l'abstenció a Catalunya, en contrast amb el que ha passat a Espanya.
El reforçament d'un PSC que, liderat per Salvador Illa, s'ha presentat com a partit d'ordre i de govern, i que reforça el seu objectiu explícit de tornar a la Generalitat, i d'un Junts que, amb la figura de Trias, ha remarcat el seu perfil pragmàtic i pactista –el discurs del futur alcalde ahir a la nit va ser conciliador i obert a sumar sensibilitats diverses–, és la versió nacional i tranquil·la del tomb conservador que sobrevola Europa i que a l'Estat ha tingut, aquest 28-M, una cara molt més dura: la de l'onada PP-Vox, una suma de dreta populista i ultradreta involucionista que ha conquerit les grans ciutats i la majoria de governs autonòmics, amb el Madrid d'Ayuso com a mascaró de proa i amb victòries emblemàtiques en ciutats com València i Sevilla. Els governs progressistes es perden al País Valencià i les Balears, però també perillen a l'Aragó i en altres comunitats.
Amb unes eleccions generals espanyoles previstes per d'aquí mig any, la coalició d'esquerres a la Moncloa de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, que perd la basa barcelonina de Colau, té poc temps per intentar remuntar la tendència perdedora que s'ha manifestat clarament en aquesta cita a les urnes als ajuntaments i les autonomies. El PP d'Alberto Núñez Feijóo ha aconseguit més de mig milió més de vots que el PSOE de Sánchez. Així doncs, la perspectiva d'un hipotètic futur govern dels populars amb la ultradreta a l'Estat apareix sense embuts com una possibilitat real. En aquest context preocupant, Catalunya, un cop més, s'erigeix en una excepció, igual que el País Basc, on el PNB manté la seva hegemonia amb Bildu a tocar com a segona força.
