La gestió privada no pot implicar desentendre's dels pacients

Encara que molts catalans tenen la sort de no saber què són, a Catalunya hi ha 96 centres sociosanitaris, que no són residències ni hospitals i ajuden pacients, normalment grans, que passen per processos de recuperació llargs o necessiten cures pal·liatives. Són centres clau, on s'hauria de poder ajudar els ciutadans que necessiten atenció sanitària però no els cal estar ingressats en un hospital. N'hi ha de gestió pública (35%) i també d'altres de privats i d'entitats sense afany de lucre, però la gestió privada no hauria de significar que el Govern se'n desentengui. Si paga per cada pacient, hauria de controlar com se l'atén, i això vol dir també saber quina càrrega de treball tenen els professionals que se n'han d'encarregar.

La normativa catalana estableix quins professionals ha de tenir un centre sociosanitari, però no en quines ràtios. A França, que tampoc tenen les ràtios establertes, ja hi ha una proposta legislativa per definir-les. Però és que aquí no és només que no hi hagi unes ràtios definides: la Generalitat ni tan sols sap quants pacients toquen per metge, fisioterapeuta o treballador en cada centre. I tampoc hi fa inspeccions rutinàries. Així, no és estrany que, tal com destapa la investigació que publiquem avui, per a un centre amb uns 130 pacients només hi hagi un metge, que els caps de setmana pot estar de guàrdia pendent de dos centres diferents. I que el mateix centre amb un sol metge tingui també només una fisioterapeuta, una terapeuta ocupacional i dues infermeres per torn.

El director operatiu per a la transformació intermèdia del departament de Salut, el doctor Marco Inzitari, té raó quan diu que el que és important és la qualitat de l'atenció que reben els pacients en els centres. Però és evident que no es pot deslligar de la quantitat de persones a qui ha d'ajudar cada professional. Per a Pablo Rossi, del Sindicat de Metges de Catalunya, està clar que hi ha ràtios que són "una bogeria" i "fan impossible" que un metge els pugui valorar a tots. Les inspeccions periòdiques tampoc s'haurien de substituir només amb dades que fan d'indicadors de qualitat i enquestes de satisfacció. La mateixa Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya admet la limitació dels indicadors de qualitat.

La col·laboració público-privada funciona en molts casos. Pot ajudar a dessaturar l'administració com, en aquest cas, els hospitals. Però la gestió privada no pot voler dir que el Govern es desentengui dels pacients. Com és que gairebé tots els centres sociosanitaris tenen la concessió caducada? Es va prorrogar de manera extraordinària durant la pandèmia, el 2020, però ja han passat més de tres anys. El responsable de controlar que l'atenció dels pacients sigui la correcta és el Govern i, si no l'exerceix directament, ha de prendre les mesures necessàries per garantir-ne la qualitat.