Cada dia que passa, l'acumulació d'evidències que demostren que la Generalitat Valenciana va ser negligent en la gestió de la crisi provocada per la DANA el 29 d'octubre és més escandalosa. L'últim capítol s'ha produït aquest mateix dijous, quan la consellera de Justícia, Salomé Pradas, responsable de l'operatiu de Protecció Civil, ha admès en declaracions a À Punt que no va saber fins a les 20 h que existia un sistema d'alerta a la població a través del mòbil anomenat ES-Alert. I que va haver de ser un tècnic qui va proposar fer l'avís –però quan ja era massa tard–. El desmentiment de la consellera hores després resulta molt poc convincent. Sobretot perquè un àudio de la Ser demostra que menteix, ja que des d'almenys les 19:15 s'estava parlant al Cecopi d'enviar l'alarma.
Aquest fet se suma a tot el que s'ha anat sabent sobre aquelles hores fatídiques. Les trucades al matí de la delegada del govern, Pilar Bernabé, a la consellera per oferir ajuda i coordinar l'emergència; que el gabinet de crisi, el Cecopi, no es convoqués per part de la consellera Pradas fins a les 17 h quan hi havia una alerta vermella meteorològica des de les 7 del matí; el fet, totalment inconcebible, que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, estigués en un dinar des de les 15 h i que fins a les 18.45 h no contestés a la consellera, que va reclamar la seva presència perquè estava completament desbordada; que el president no se sumés a la reunió del Cecopi fins passades les 19 h, cosa que va retardar la presa de decisions, i, finalment, que no s'activés l'alerta fins a les 20.12 h, quan ja es tenia constància de persones desaparegudes.
La barreja de frivolitat, ineptitud, descoordinació i manca en general de sentit institucional i del que significa governar un territori és tan gran que fa feredat, i deixa molt poc marge a Mazón perquè pugui continuar en el càrrec. És evident que en la reacció posterior a la tragèdia també hi ha una responsabilitat directa del govern espanyol, ja que és inimaginable que una de les principals àrees urbanes del sud d'Europa quedés durant dies sense subministraments bàsics, però una correcta gestió de la situació el fatídic dimarts 29 podria almenys haver estalviat moltes víctimes mortals, ja que la majoria es van veure sorpreses per una riuada de la qual ningú els va avisar, més enllà d'À Punt i els tuits del 112.
Aquella situació reclamava una actuació molt decidida i una major prevenció. L'exemple el va donar la Universitat de València, que davant l'alerta meteorològica va decidir, dilluns 28 a la tarda, suspendre totes les classes i activitats de dimarts 29. Si la conselleria d'Educació hagués suspès les classes a la província de València, la gent hauria sigut més conscient del perill. O si Mazón, en lloc d'estar en un dinar amb una llarga sobretaula, hagués fet una compareixença a mitja tarda per ordenar una aturada general de l'activitat. Res de tot això es va fer.
Amb tot el que se sap, i que els interessats no han desmentit, Mazón i la seva consellera haurien de dimitir immediatament. Això és precisament el que es reclamarà dissabte en una manifestació a València que es preveu massiva i que, al contrari d'altres ocasions, hauria de tenir conseqüències.
