Un gest necessari però insuficient
A ningú se li escapa que la visita del president espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de la Generalitat d'aquest dimecres per entrevistar-se amb el president, Pere Aragonès, es produeix en un moment especialment significatiu: just quan el PSC i ERC encaren la recta final de les negociacions per a un possible acord d'investidura per fer president Salvador Illa. La imatge, doncs, té una lectura més simbòlica i concreta, la de la rúbrica dels acords pendents com el del traspàs de l'ingrés mínim vital, i una de més profunda. En realitat, es tracta d'un gest de Sánchez cap a ERC per fer més creïble que aquestes negociacions, el nucli de les quals és l'anomenat finançament singular, no són només entre els republicans i el PSC sinó que involucren també el PSOE i el govern espanyol. La imatge busca reforçar, doncs, la idea que els socialistes, amb Pedro Sánchez al capdavant, aposten fort per l'entesa amb els republicans.
Ara bé, amb gestos no n'hi ha prou. El president català li ha insistit a l'espanyol en la idea que el PSOE s'ha de moure en l'àmbit del finançament si de veritat vol que els republicans votin a favor d'Illa. I aquí cal dir que les notícies continuen sent escasses. Des de les files socialistes encara no arriba cap senyal que hagin entès el missatge i que entenen quina és la gravetat de la situació. Que la Catalunya post-Procés necessita no només un finançament just sinó també un sistema propi semblant al concert que li atorgui el màxim grau de sobirania fiscal.
Per tant, és hora de passar de les encaixades de mans i els somriures als fets, de posar sobre la taula una proposta ambiciosa que sigui capaç de convèncer les bases d'ERC, que ara mateix no semblen especialment entusiasmades amb la idea de fer Illa president. I més quan, a les últimes negociacions, amb més protagonisme per a Junts, s'han sentit menystinguts. Si es vol superar el filtre de la militància, l'acord o preacord no podrà ser una mera declaració d'intencions o un compromís més o menys boirós, haurà de ser clar i meridià. Els socialistes han d'entendre que el que estan demanant, fer president un no independentista, tindrà un cost elevat per a ERC, i per tant és lògic que reclami una contrapartida que estigui a l'altura.
L'experiència fins ara demostra que cada negociació amb el PSOE és un calvari, i que el procés per materialitzar els acords també ho és. Que abans d'abordar el nucli de la negociació de la investidura s'estiguin desencallant coses que van ser pactades fa un any per a la investidura de Sánchez o fins i tot abans no és un bon senyal. Cal admetre que el PSOE ha complert amb l'amnistia, com abans havia fet amb els indults o la derogació de la sedició, i això s'ha de valorar en la seva justa mesura, perquè Sánchez se l'ha jugat. Però quan es tracta de cedir sobirania o recursos a Catalunya tot es complica enormement i afloren les resistències al PSOE. Si no hi ha un canvi en aquesta manera de fer, serà difícil que les negociacions de la investidura prosperin i s'entelarà el futur de la legislatura espanyola.
