La Generalitat fa un pas endavant amb la causa d'Exteriors
Finalment, el Govern ha trobat la fórmula jurídica per cobrir les fiances (totalment exorbitades) imposades pel Tribunal de Comptes a 34 càrrecs i excàrrecs de la Generalitat als quals es responsabilitza de l'acció exterior de la Generalitat entre el 2012 i el 2017. El conseller d'Economia, Jaume Giró, va explicar ahir que el consell executiu havia aprovat la creació d'un fons de riscos dotat amb deu milions d'euros al qual es puguin acollir tots els servidors públics, amb l'objectiu de cobrir els perjudicis econòmics que es puguin derivar de l'exercici de les seves competències. D'entrada aquest fons dependrà de l'Institut Català de Finances, però a la llarga es crearà una entitat a part que vindrà a ser com una asseguradora pública que cobrirà tot allò que queda fora de les assegurances privades que té contractades la Generalitat.
Aquest fons no disposarà diners en efectiu als demandants, sinó que el que farà serà fer d'avaladora davant d'un banc, que serà qui prestarà els diners de la fiança a l'afectat. Giró va deixar molt clar que en cap cas es pot parlar de malversació perquè, en el cas que hi hagi una sentència ferma i s'hagin esgotat totes les instàncies judicials, estatals i internacionals, la Generalitat exigirà el retorn dels diners (amb els interessos corresponents) als sol·licitants. ¿I quin és el fonament jurídic per crear aquest fons? Doncs, segons va explicar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, el "principi d'indemnitat" recollit a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i en nombroses sentències judicials.
Tot i que és evident que el fons s'ha creat ara per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes, també s'hi podran acollir altres perfils com ara l'exconseller Santi Vila, al qual un jutjat aragonès va reclamar una fiança de 216.000 euros pel cas de l'art de la Franja i que es va veure obligat a aportar les escriptures de casa seva com a aval. Els que no s'hi podran acollir, però, seran els condemnats pel 9-N perquè ja hi ha una sentència ferma.
La creació d'aquest fons, en tot cas, ha d'ajudar a acabar amb el clima de psicosi i persecució judicial que es viu entre una part del funcionariat català després de comprovar el grau d'arbitrarietat amb què funciona el Tribunal de Comptes. S'ha de tenir clar, però, que aquesta causa a la llarga és gairebé impossible que sigui avalada judicialment perquè suposa, a la pràctica, l'aplicació d'uns criteris de justícia retroactiva sense possibilitat de defensa de l'afectat. Un dels casos més flagrants és el de l'exinterventora general Mireia Vidal, a la qual es reclama tres milions d'euros per unes decisions que, a més de ser legals en el marc dels afers exteriors, no eren tampoc de la seva incumbència, ja que ella era una tècnica responsable del compliment dels pressupostos i garant de la legalitat de la despesa però no una política. La seva funció era comprovar que els mecanismes de despesa fossin els correctes.
Amb la seva actuació, el Tribunal de Comptes està dinamitant el funcionament de l'administració pública, aplicant criteris ideològics en lloc de legals i creant un clima de por i d'inseguretat jurídica. I, davant d'això, la Generalitat fa bé de defensar els servidors públics.