Ja ens hem gairebé acostumat a les terribles imatges de les morts i la destrucció a Gaza. Cada dia es repeteixen els vídeos de nens morts o ferits entrant en hospitals que ja fa temps que han perdut aquest nom, d’edificis destruïts i d’infants buscant menjar entre la runa. Ahir, però, es va marcar un punt d’inflexió. El ministeri de Sanitat de Gaza, que forma part del govern de Hamàs a la Franja, feia pública la xifra de més de 40.000 morts violentes des de l’inici de l’ofensiva israeliana en revenja pels més de mil morts del 7 d’octubre. És una xifra estimada que no inclou tots els cadàvers que encara estan enterrats sota la runa, i que algunes fonts xifren en més de 10.000, i segons diverses fonts són dades que s’allunyen de la realitat perquè els morts podrien ser encara molts més.
La prestigiosa revista mèdica The Lancet va estimar fa poc la xifra en uns 186.000 morts des de l’inici de la guerra i va advertir que era una xifra conservadora. Les dades oficials es basen en els morts que arriben als hospitals, però hi ha molta gent que no hi arriba. Tanmateix, la situació a la Franja és molt dramàtica, i la falta d’observadors internacionals fa que sigui complicat tenir xifres fiables. Les imatges, però, parlen per si mateixes i ningú pot posar en dubte el nivell de destrucció i mort, que és perceptible des dels satèl·lits, i queda clar que més del 60% dels edificis han estat destruïts.
És en aquest context, i en el de la tensa espera de l’anunciada represàlia pels assassinats del líder de Hamàs Ismael Haniyeh i del comandant de Hezbollah Fuad Shukr, que Israel va fer en territori de l’Iran i del Líban respectivament, que varen començar ahir a Doha les converses per intentar arribar a una treva i un acord de pau. Es tracta d’arribar a un acord com més aviat millor que eviti que el conflicte escali més i es converteixi en una guerra oberta a la regió entre l’Iran i els seus aliats i Israel i els seus.
És un objectiu molt difícil, perquè fins ara, al llarg d’aquests deu mesos de conflicte, tot just es va aconseguir una petita treva d’una setmana. Ara, a partir del pla que va presentar al maig el president dels Estats Units, Joe Biden, es treballa per aconseguir un acord en tres fases que permeti el retorn dels ostatges, sobretot dels vius, però també els cadàvers dels morts, a canvi de presoners palestins, la retirada de les tropes israelianes de la Franja, i que finalment s'avanci en la reconstrucció.
És un pla que cap de les dues parts ha acceptat del tot, i en el qual han anat introduint condicions, molts cops impossibles, que han fet que l’altra part es negui a seure a taula. De fet, a la taula pròpiament dita no hi ha les dues parts, que només dialoguen a través d’intermediaris. El que compta, però, és que uns i altres finalment han acceptat el contacte i això obre una petita escletxa d’esperança. No serà fàcil, i les possibilitats són minses, però tant les famílies dels ostatges com els prop de dos milions de civils que tot just sobreviuen a Gaza confien que la pressió dels aliats d’uns i altres acabarà donant fruits. Potser és la seva darrera oportunitat.
