García-Castellón, un jutge del PP contra l'amnistia
En una democràcia el poder legislatiu fa les lleis i el poder judicial les aplica. Aquesta regla tan senzilla, però, no funciona en el cas espanyol, on els jutges han arribat a manifestar-se al carrer contra un projecte de llei que encara no s'ha aprovat, una cosa que des del Tribunal Europeu de Drets Humans han recordat aquest dijous que no es pot fer. El que s'emporta la palma, però, és el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que com a instructor de la causa de Tsunami Democràtic fa mans i mànigues per evitar que les persones investigades en aquest cas, principalment Marta Rovira i Carles Puigdemont, es puguin veure beneficiades per l'amnistia. Tot va començar el 6 de novembre, quan per a sorpresa de tothom va dictar una interlocutòria en què incloïa Puigdemont entre els investigats encara que tant la Guàrdia Civil com la Fiscalia no li atorgaven cap rol especial en l'estructura de Tsunami (al contrari que Marta Rovira). Què passava el 6 de novembre? Doncs que Puigdemont i el PSOE es trobaven en plenes negociacions per a la investidura, amb l'amnistia sobre la taula.
Posteriorment, el jutge ha anat maniobrant per fer entrar l'acusació de terrorisme a la causa per evitar que els responsables de Tsunami es poguessin beneficiar de l'amnistia. Amb aquest objectiu va incloure la mort d'un turista francès a l'aeroport del Prat durant les protestes a causa d'un infart com un possible homicidi, tot i que ni els Mossos ni els serveis d'emergència hi veien cap relació. Les seves maniobres eren tan evidents que fins i tot el PSOE es va avenir a afinar la redacció de la llei pel que fa a l'exclusió del delicte de terrorisme per intentar blindar les causes dels CDR i de Tsunami. Tot i això, García-Castellón insisteix i en la seva última interlocutòria es refereix d'aquesta manera al cas de dos policies que van resultar ferits a la plaça Urquinaona: "No es pot minimitzar aquesta acció ni el resultat greu que va ocasionar, incompatible amb el dret a la vida i a la integritat física, reconeguts en l'article 15 de la Constitució i en l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, i del qual podrien ser partícips els investigats". Precisament, l'últim canvi al text de la llei (que ja no es pot tornar a modificar) exceptua de l'amnistia els casos de terrorisme que faci referència als articles 2 i 3 d'aquest conveni, on es parla de mort, tortures o tractes degradants.
Però qui és García-Castellón? Doncs aquest jutge sempre ha estat pròxim al PP i les administracions populars l'han premiat amb diferents destinacions. A canvi, ha destacat per afavorir acusats del PP en casos de corrupció (va rebaixar la fiança d'Ignacio González, per exemple), i fins i tot ha arxivat causes polèmiques com la que afectava el rei emèrit Joan Carles I. També ha estat involucrat en les clavegueres de l'Estat com a instructor d'una causa sobre finançament il·legal contra Podem que es basava en un fals informe del comissari Villarejo. Si algú representa a la perfecció, doncs, el lawfare a la justícia espanyola és Manuel García-Castellón.