Els intents de convertir l'escola en camp de batalla de la llengua fa anys que duren. Entitats minoritàries, amb el suport del nacionalisme espanyol de la dreta i l'extrema dreta, han aconseguit judicialitzar i enverinar el debat. Han sembrat la llavor de l'enfrontament. Cal dir, però, que a la pràctica han tingut un seguiment social exigu. Perquè la realitat és la que és i, per moltes distorsions mediàtiques que es difonguin, la llengua socialment feble, especialment entre els joves, és el català. Per tant, és la que necessita un impuls especial, una discriminació positiva que va donar peu als inicis de l'autogovern al pacte per la immersió lingüística basat en la idea de fer-la llengua vehicular prioritària de l'ensenyament, necessitat que no només es manté, sinó que fins i tot avui és més imperativa que fa quaranta anys.
Les dades són indiscutibles: l'ús social del català ha reculat. Només el parlen habitualment el 25% dels joves d'entre 15 i 34 anys (el 2007 el feien servir el 43,1%). Alhora, també està fora de dubte que a les escoles de primària i secundària tots els alumnes aprenen el català i el castellà, i que la convivència de les llengües és fluida. I, en tot cas, si hi ha un idioma que coixeja més entre els infants i adolescents és el català, ja que en moltes famílies i barris pràcticament no es fa servir, de manera que l'únic espai de contacte real són les escoles.
Aquest és el context. El nou curs comença aquest dilluns i, un any més, el català a les aules segueix pendent dels tribunals, una interferència que no ajuda gens a la feina dels docents, ja de per si prou complicada. El decret i la llei que es van tirar endavant per frenar l'aplicació del 25% de castellà, aprovats durant l'anterior govern amb un pacte d'ampli espectre al Parlament que incloïa el PSC, han estat curtcircuitats per la justícia. El decret està suspès cautelarment des del juliol pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el mateix tribunal que el desembre del 2020 va imposar la sentència del 25% de castellà a les aules. La suspensió s'ha fet a l'espera que el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre la validesa de la normativa superior que l'empara.
És a dir, estem en un bucle judicial, d'una justícia allunyada de la realitat social i educativa: els experts fa temps que alerten sobre la impossibilitat de fixar quotes lingüístiques en l'entorn metodològic canviant. Per què fer de les llengües un problema? Per què donar corda a la falsa discriminació del castellà? Per què no acceptar que una gran majoria política i social vol protegir la llengua històrica i minoritària del país? Si no es té cura del català a Catalunya, on es tindrà? Bé que es té especial cura del castellà als territoris de l'Estat on és idioma propi.
El govern de Salvador Illa, investit amb el suport d'ERC i dels comuns, ha creat una conselleria de Política Lingüística i ha fet seva la prioritat del català a l'escola. Cal demanar-li, doncs, que treballi per acabar amb la confrontació lingüística que l'espanyolisme més ranci busca per la via judicial i per arribar a un consens que permeti recuperar el pols social al català, especialment a l'educació.
